El règim disciplinari establert al Conveni de Banca (articles 50 a 56) està previst per a determinar quines conductes poden considerar-se faltes, quina és la seva qualificació (lleus, greus o molt greus) i quines poden ser les sancions aplicables a cadascuna d’elles 
El procediment habitual és la incoació d’un expedient contra la persona imputada, on el banc relaciona els fets que, a parer seu, poden ser constitutius de falta. Tant la persona com el seu sindicat (cas d’estar afiliat/da) presenten les al·legacions que consideren oportunes i la resolució definitiva la pren la comissió de disciplina del banc, determinant la qualificació de la falta i, en el seu cas, la sanció que s’aplica.
Crida l’atenció, d’entrada, la tendència del banc a qualificar majoritàriament les faltes com a greus o molt greus. Les sancions aplicades, quan aquest és el resultat de l’expedient, són diverses però es concentren principalment en dos grups: amonestació (que correspon a faltes lleus) i acomiadament (molt greus). Encara més cridanera és la pràctica, en alguns casos, d’imposar sancions sense que s’hagi demostrat la veracitat de les faltes imputades, pràctica arbitrària que en certes ocasions ha provocat conflictes sindicals importants.
Aquesta ha estat la realitat que hem conegut durant molts anys. Recentment, però, s’han produït tres canvis que pronostiquen un empitjorament de la política disciplinària. De fet, els expedients de finals del 2008 i gener d’enguany estan confirmant aquest pronòstic. Els tres canvis i les seves conseqüències són:
-
La situació de crisi econòmica. En un context de recessió i, particularment, d’increment de la mora, el banc penalitza les mateixes conductes que fins fa poc alentava, tot i estar fora de norma. L’exemple més clar ha estat el d’un director posat com a model d’empenta i eficàcia, amb la seva oficina com a número 1 de la Zona, castigat ara per haver contractat operacions amb un excés d’alegria.
-
El projecte Clima. Aquesta meravella de reestructuració “centrada en el client”, a més de provocar el greu empitjorament de condicions laborals que tothom coneixem i patim (i que CCOO hem denunciat reiteradament), ha tingut la virtut afegida de deteriorar notòriament l’atenció a la clientela. Això s’ha traduït en un fort increment de les queixes dels clients, injustament adreçades, en alguns casos, contra les mateixes persones (els treballadors/es) que intentem atendre’ls correctament, malgrat les mancances de plantilla. És comprensible que vint o més minuts de cua per entrar al despatx del director/a, per arribar a caixa o per seure a la taula de gestió no creen el millor “clima” per a la relació client-empleat/da.
-
Les noves atribucions de banca comercial. Si, anteriorment, el punt de partida de molts expedients era un informe d’auditoria relacionant les suposades irregularitats detectades, aquest paper iniciador s’està traspassant als CBCs. Per si sol, amb la situació de disbauxa provocada pel propi Clima, això s’ha traduït en un irracional increment del nombre d’expedients. A més, carrega als CBCs amb funcions disciplinàries que no són les seves. I, finalment, banca comercial desconeix la base de les relacions laborals i és fàcil que es comporti com un elefant en una catxarreria, mentre Recursos Humans, que cada cop perd més atribucions, és més conscient de la conveniència d’intentar evitar conflictes.
Davant d’aquesta situació, CCOO tenim propostes: la cobertura de les vacants i absències (amb les contractacions que calguin), l’assignació de la plantilla necessària per atendre adequadament la clientela, l’eliminació de tota funció relacionada amb política disciplinària per part dels CBCs i banca comercial, la participació sindical que impedeixi els excessos sancionadors. I, és clar, el compliment de les normes, malgrat la dificultat de combinar aquest compliment amb les continues pressions per objectius i la situació dramàtica de moltes oficines. És difícil, pot fer perdre algun momio, però també pot salvar alguns llocs de treball.
I CCOO també tenim compromisos. El primer de tots, el de fer front als expedients oberts per motius completament irrellevants, i més quan aquests expedients comportin la possibilitat de sancions extremes. Perquè treballem per modificar el conjunt de la política disciplinària, però anirem molt més enllà cas que s’arribin a aplicar mesures palmàriament injustes. Esperem que aquest cas no es produeixi.
Seguim treballant, seguirem informant.
Catalunya, 11 de febrer de 2009
llegir Comunicat en pdf