My New Site

Autor: Raul Cabrera

  • CCOO es mobilitza en contra de la llibertat d’horaris comercials aprovada per CiU i PP a l’Ajuntament de Barcelona

    La Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme (FECOHT) de CCOO està radicalment en contra de l’acord signat entre CiU i PP de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb la llibertat d’horaris comercials el juliol i l’agost a la ciutat.

    La FECOHT de CCOO de Catalunya denuncia  la poca sensibilitat i el desconeixement de l’Ajuntament de Barcelona que no  pensa en les conseqüències que suposarà per als treballadors i treballadores del sector i el que suposa respecte a la modificació de les seves condicions laborals; com conciliar la vida laboral i familiar (horaris, vacances, descansos, preu d’hora, cura de fills en festius, cost de transport, etc.). Dista molt del discurs dels partits (CiU i PP) que governen l’Ajuntament de Barcelona, que han cedit a la pressió dels lobbys econòmics (patronals) del sector de comerç de la ciutat. 
    CCOO recorda que, una vegada més, determinats partits polítics, en aquest cas d’un Ajuntament com el de Barcelona, governen i decreten en contra dels treballadors i treballadores d’un sector com el del comerç, sense haver demanat ni tan sols l’opinió dels sindicats majoritaris, com a representants de tants i tants comitès d’empresa del sector. 
     
    Aprovar la declaració de zona turística, per part de l’Ajuntament, els mesos de juliol i agost, per permetre la venda en el sector de comerç, quan tothom coincideix que no hi haurà més venda en aquests mesos ni creació d’ocupació, solament atén a foscos interessos de grups de pressió del sector del comerç, que sempre havien estat en contra d’obrir en festiu i ara canvien d’opinió. Amb aquesta pràctica s’obrirà una perillosa porta que no sabrem fins on pot portar als treballadores i treballadores del sector de comerç, que no volen ser treballadors i treballadores de segona en un sector com el del comerç, on hi ha les empreses que més beneficis estan obtenint, malgrat la crisi econòmica. 
     
    En aquest sentit, CCOO ha convocat una concentració a la porta de l’Ajuntament de Barcelona (plaça de Sant Jaume), demà divendres 27 de juny, a les 10 del matí.

  • CCOO de Catalunya emet un informe negatiu

    CCOO de Catalunya emet un informe negatiu davant la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de declarar Barcelona municipi turístic durant els mesos de juliol i agost.
    Vicenç Tarrats i Masó, en la seva qualitat de secretari de Política Territorial i del Barcelonès de CCOO de Catalunya, amb domicili a efectes de notificació a Via Laietana, 16, 5a planta, 08003 Barcelona, presenta el següent informe en relació amb la intenció manifestada per l?Ajuntament de Barcelona de declarar la ciutat com a municipi turístic, d?acord amb el que disposa l?article 3 de la Llei 3/2014, del 19 de febrer, d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció. 
     
     
    1.    La mesura proposada comporta un empitjorament de les condicions de treball en el sector. 
     
    L’ampliació d’horaris d?obertura tindrà com a conseqüència prolongacions i modificacions de jornades de treball en un sector d’activitat on les qüestions horàries són ja font de problemàtica freqüent. 
     
    El treball en festius representa un deteriorament de les condicions de treball des de la perspectiva de qui ha de treballar aquest dia. La proposta d’hores d’obertura, des de les 10 del mati fins a les 6 de la tarda provocarà conflictes en les hores setmanals de treball, en les compensacions horàries i, al capdavall, en la qualitat del servei. Pot donar-se un efecte d’expulsió del sector dels treballadors/es més qualificats, en perjudici de la qualitat i la imatge global de la ciutat. 
     
    Les conseqüències repercutiran sobre una població assalariada amb un elevat percentatge de dones. Així, poden ser les dones les més especialment perjudicades pels efectes de les mesures proposades. 
     
     
    2.    No existeix necessitat objectiva per declarar «ciutat turística» Barcelona durant dos mesos. 
     
    Barcelona és una ciutat turística tots els mesos de l’any. L?objectiu és únicament obrir una sèrie molt determinada de botigues durant tots els dies. La mesura no afavoreix el comerç, només un sector molt delimitat sectorialment i, fins i tot, territorialment. La declaració actua a favor d’uns nuclis de comerç d’alt standing del centre de la ciutat, una sèrie d?eixos comercials territorials (Sants, Clot…)  i uns espais que aprofitaran les seves característiques històriques, arquitectòniques i populars (Gràcia, Poble Sec…) per atreure, presumptament, més consumidors. 
    Però la mesura perjudica clarament el conjunt del comerç de la ciutat, perquè als territoris declarats «turístics» se’ls ofereixen més hores de venda, cosa que conculca clarament les normes de la competència.  Al comerç no turístic se’l sotmet a una pressió que es pot considerar deslleial, ja que la mesura afavoreix una franja comercial potent econòmicament, però molt minoritària a la ciutat. 
     
     
    3.    No es justifica ni en necessitats objectives ni dels clients ni molt menys dels consumidors. 
     
    Les possibilitat actuals d’obertura poden arribar a les 72 hores setmanals, que la immensa majoria de comerços no esgoten. Les 12 hores diàries de dilluns a dissabte són clarament més que suficients. No es poden oblidar les excepcions que ja existeixen per a establiments com forns de pa, plats preparats, pastisseries, botigues de premsa diària, farmàcies, etc. 
     
    Obrir durant dos mesos a l?any els diumenges pot generar als mateixos comerços més inconvenients que beneficis i pot contribuir a segmentar més encara territorialment la qualitat de l?oferta a la ciutat. 
     
     
    4.    Afavoreix un determinat tipus de comerç, però perjudica la majoria del sector. 
     
    La mesura proposada afavoreix un sector del comerç de la ciutat, que econòmicament és molt potent i socialment gaudeix, sens dubte, d?una important influència. Però perjudica la gran majoria del sector, composat per petites empreses, assentadors dels mercats municipals, comerciants de barris que ajuden a configurar els serveis bàsics, la imatge i la qualitat de vida de Barcelona. Perjudica aquests sectors perquè mai podran obrir els seus negocis tots els dies per raons socials, econòmiques i de sostenibilitat. I la competència i l?equitat de tracte normatiu desapareixen si la norma és aprovada. 
     
     
    5.    El municipi turístic apunta a un model de ciutat allunyat de la Barcelona que CCOO sempre ha defensat. 
     
    Apunta cap a una Barcelona que assumeix que és el turisme la principal indústria de la ciutat, i en aquest sentit la fa dependent i transmet una imatge no pas de ciutat compacta, amb mixtura d?usos, econòmicament i socialment diversa i equilibrada. Transmet una imatge de ciutat aparador, ciutat més venedora que creadora, que productiva i generadora de coneixement. 
     
    Igualment, apunta cap a una ciutat que cerca en el comerç no la concreció d?una pràctica cultural i d?una satisfacció de les necessitats i desitjos de consum, sinó pròpiament una forma d?expressió i d?estil de vida, possiblement, des del nostre punt de vista, massa conjuntural i poc sostenible en el futur. 
    Apunta cap a la dualització de la ciutat, comercialment en primer lloc, però també socialment com a continuació. La mesura es pren clarament per afavorir l?obertura de les botigues de més centralitat territorial i també de marca comercial de moda. 
     
    Afavoreix, igual que en l?anterior proposta de fa unes setmanes, el centre de Barcelona, fonamentalment l?eix rambles, passeig de Gràcia, Diagonal central i els seus entorns immediats. La novetat és ara, ampliar l?afectació cap a una sèrie d?eixos comercials que no abasten ni de lluny tota la ciutat, però sí que configuren una segona corona, sempre turística, sempre en els entorns de les  línies del bus turístic, sempre amb aquesta evident voluntat de gairebé parc temàtic.  
     
    La ciutat de Barcelona va molt més enllà i la mesura no la té en compte. El negoci dels dies premiats com a turístics es concentra en un territori i en un determinat tipus de comerç. La mesura proposada és comercialment deslleial, socialment discriminatòria i laboralment contrària als interessos de la majoria dels treballadors i treballadores del sector del comerç a Barcelona. 
     
    En conseqüència, CCOO de Catalunya, d?acord amb l?especificat en la Llei 30/1992 de 26 de novembre, emet un informe negatiu davant la proposta de l?Ajuntament de Barcelona de declarar Barcelona municipi turístic durant els mesos de juliol i agost d’aquest any. 
     
    Barcelona, 20 de juny de 2014 
     
    Vicenç Tarrats i Masó 
    Secretari de Política Territorial i del Barcelonès 
    CCOO de Catalunya 

  • CCOO i els treballadors i treballadores del complex turístic de Boí Taüll diuen prou

    CCOO de Lleida denuncia la situació dels treballadors i treballadores del complex turístic de Boí Taüll, que han arribat al límit del que és raonable després d’arrossegar diversos ERO, acomiadaments, cessions contractuals de jornada i el pas de fixos a fixos discontinus, a més de la manca de pujades salarials durant més de 5 anys, amb l’excusa d’intentar aixecar la companyia. 
    A més d’un estiu complicat, el passat, aquest hivern la situació de la plantilla de Boí Taüll ha empitjorat després que els deixessin de pagar les nòmines, amb l’excusa que per arrencar la temporada d’hivern l’empresa havia de prioritzar el pagament als proveïdors, a la companyia elèctrica, a la qual devien diverses factures endarrerides, i a la Seguretat Social. 
    Aquesta situació es perllongà durant tota la temporada d’hivern i les condicions de vida dels treballadors i treballadores empitjoraren dia a dia: llargs torns de treball sense rebre salari, s’havien de pagar els desplaçaments, els habitatges i la calefacció. 
    L’empresa pagava les nòmines a terminis d’un 25% de la mensualitat cada mes per tal de tenir pau social i tenir la plantilla com a hostatge del seu propi salari; tot això mentre veien a les notícies com de bé que funcionava l’empresa i els beneficis que havia obtingut aquest hivern en relació amb la temporada passada. 
    A dia d’avui, el deute puja a un 30% de la nòmina del mes de març, tot el mes d’abril, més les liquidacions del personal de temporada, el mes de maig al personal fix, que encara està realitzant el manteniment i desmuntatge de l’estació, i preveuen que durant el mes de juny tampoc veuran un cèntim, en total uns 450.000 euros. 
    Per als treballadors i treballadores d’aquesta companyia que l’han vista amb turistes els 12 mesos de l’any i amb un índex de clients que en el menor dels casos cobria el 60%, és la mala gestió la que ha portat, poc a poc, a la deriva una empresa, el client mitjà de la qual és el client familiar. En aquest moment, davant del pont de Sant Joan, la vall preveu una ocupació de gairebé el 100% i l’ocupació del complex turístic de Boí Taüll, de 1.000 places hoteleres, no arriba al 10%. L’intent d’aconseguir clientela d’un nivell adquisitiu superior ha dut l’empresa al declivi, i per solucionar-ho, la direcció, abusant de la crisi i aplicant la reforma laboral, l’únic que fa és empobrir cada dia més els treballadors i treballadores. 
    Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya 
    Barcelona, 18 de juny de 2014 

  • Una sentència declara que tenir menys de 35 anys no és motiu de discriminació laboral

    El TS de Justícia de Catalunya dóna la raó a CCOO en el recurs interposat contra el conveni col·lectiu de col·lectivitats que contenia articles clarament discriminatoris.
    Una sentència del TSJC declara nul l’article 24 del Conveni de col·lectivitats, firmat en solitari per la UGT i la patronal del sector ACERCO, que creava un nou grup salarial pensat exclusivament per a les persones menors de 35 anys d’11.000 ? anuals de retribució, fet que suposava una diferència de 178,75? mensuals menys (respecte al grup salarial immediatament superior) pel fet de ser jove. La Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme  (FECOHT) de CCOO de Catalunya no va signar aquest conveni davant aquest fet clarament discriminatori. 
     
    Des d’Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya se celebra la sentència del Tribunal Superior de Justícia que dóna la raó al recurs presentat per la FECOHT de CCOO de Catalunya mitjançant els serveis jurídics del sindicat. Un conveni col·lectiu no pot contenir articles discriminatoris de cap tipus, tampoc per raó d’edat, i aquest permet la reducció salarial i l’empitjorament de les condicions pel simple fet de ser menor de 35 anys. 
     
    El sector de les col·lectivitats (majoritàriament serveis a menjadors) és un sector fortament precaritzat i l’acord d’aquest conveni, lluny de millorar les condicions dels treballadors i treballadores, n’empitjora les condicions, però de forma especialment intensa amb els joves que, amb l’excusa de la crisi, establia l’edat com a barrera precaritzadora.  
     
    Ser jove ni és delicte ni motiu de discriminació, i rebutgem que s’aprofitin de la crisi per precaritzar a costa nostra el mercat de treball. Treballar no és un privilegi, és un dret, i la edat no és un motiu de discriminació. A igual feina, igual salari. 

  • CCOO, contra l’ampliació d’horaris comercials a Barcelona

    Delegats i delegades de CCOO de comerç es manifesten en contra de l’ampliació dels horaris comercials en festius.

    El passat divendres 9 de maig treballadors i treballadores de comerç es van manifestar davant de l’Ajuntament de Barcelona durant la celebració del Ple municipal en protesta per la proposta de l’alcalde de Barcelona, Sr. Xavier Trias, i del grup municipal de CiU, d’ampliar els horaris comercials amb les obertura de tots els diumenges dels mesos de juliol i agost.
    Des de CCOO, un cop més, reiterem que més festius oberts no redunden ni en més ocupació -tenim un clar exemple en la Comunitat de Madrid, on la gairebé total llibertat d’horaris ha acabat amb una pèrdua important de llocs de treball en el sector del comerç- ni tampoc significa millorar el servei als potencials clients, que ja a hores d’ara tenen assegurat suficient oferta en qualsevol àmbit de la distribució. 
    Paradoxalment, la proposta de l’alcalde Trias només aconseguirà minvar, encara més si és possible, les possibilitats de subsistència de gran part del petit comerç; aconseguirà, també, dificultar més la conciliació de la vida laboral i familiar dels treballadors de comerç i -això sí- donar-li una forta empenta a les grans cadenes de distribució que operen a Barcelona. 
    També ha quedat palès que el suposat acord entre el Ajuntament de Barcelona i tots els que componem el teixit comercial de Barcelona no va ser més que una foto propagandística a què tan acostumats ens té el Sr. Trias , ja que els treballadors de comerç, part fonamental d’aquest sector, no vam ser en cap moment consultats.