INJUST perquè retalla drets als treballadors i
treballadores (a posar-se malalt, a reclamar, a tenir un tractament mèdic
adequat…) i només amplia drets a l’empresariat
INEFICAÇ perquè privatitza i retalla, en lloc de
garantir drets
INÚTIL perquè situa la causa en l’absentisme
injustificat i no s’orienta cap a la prevenció i la millora de les condicions
de treball que són la causa real del problema
INCONSTITUCIONAL perquè atempta contra drets
fonamentals
NOVA
AGRESSIÓ DEL GOVERN ALS DRETS DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES
L’Avantprojecte de llei de mútues és un nou atac
contra els drets dels treballadors i treballadores i contra la ciutadania, a
través de la reforma del text refós de la Llei general de la Seguretat Social.
És una reforma ideològica, basada en criteris merament economicistes que
atempten contra la salut de la ciutadania amb l’excusa de modernitzar, garantir
la major transparència i millorar la salut dels treballadors i treballadores i,
sobretot, amb la justificació del projecte de llei que en fa el Govern del PP
com una mesura per disminuir l’absentisme injustificat.
La reforma obre la porta perquè les mútues puguin
assumir noves funcions i prestacions del sistema sanitari públic. Canvia la
denominació de les mútues d’accidents de treball i malalties professionalsper mútues de la Seguretat Social, i aquest matís no és només semàntic, sinó
que pretén donar cobertura a les modificacions proposades i a les que en un
futur hi pugui haver. Per això, considerem que…
ÉS
UN AVANTPROJECTE DE LLEI INJUST, INEFICAÇ, INÚTIL I INCONSTITUCIONAL
INJUST perquè retalla drets als treballadors i
treballadores (a posar-se malalt, a reclamar, a tenir un tractament mèdic
adequat…) i només amplia drets a l’empresariat.
PERMET QUE
ELS EMPRESARIS I EMPRESÀRIES PUGUIN PARTICIPAR EN LA DECISIÓ DE L’ALTA MÈDICA
DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES A TRAVÉS DE LES MÚTUES
Perquè les mútues, en els casos de baixes comunes (expedides
pels metges del sistema públic de salut) podran fer propostes d’alta des del
primer dia. Si després de la proposta, al cap de 5 dies no hi ha una resposta
per part del metge del sistema públic de salut, la mútua podrà donar l’alta per
silenci administratiu, alta que comunicarà als treballadors o treballadores i
que tindrà efecte el primer dia hàbil següent a la notificació. Aquest procés és
abusiu i produeix indefensió, ja que no hi TRÀMIT D’AUDIÈNCIA, al treballador o
treballadora, previ a la proposta d’alta.
PROVOCA
INDEFENSIÓ JURÍDICA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES
Com que en aquest procés es considerarà positiu el
silenci administratiu per donar l’alta al treballador o treballadora, sense que
se l’informi de res ni se li permeti reclamar (ja que l’alta és automàtica), es
crearà una gran indefensió jurídica per a la classe treballadora.
FACILITA
QUE L’EMPRESARI O EMPRESÀRIA PUGUI ACOMIADAR PER MALALTIA
Si ja amb la reforma laboral es van ampliar les
causes d’acomiadament per raons objectives, considerant que les absències per
motiu de salut de menys de 21 dies podrien ser causa legal d’acomiadament,
aquest Avantprojecte dóna la competència del control de les baixes a les mútues,
des del primer dia de la IT (incapacitat temporal) per malaltia comuna, i el
dret a les propostes d’alta mèdica, que, si en 5 dies no són respostes pel
sistema públic de salut, suposaran una alta automàtica. Tot això amb la
finalitat de reduir, sense criteris de salut, la durada de les baixes.
CRIMINALITZA
LES PERSONES MALALTES I ELS PROFESSIONALS SANITARIS
Perquè dóna entenent que les persones malaltes i els
professionals sanitaris actuen fraudulentament i per aquest motiu hi ha tant
absentisme injustificat. No hi ha cap estudi que confirmi aquestes afirmacions.
En canvi sí que hi ha estudis que acrediten que entre un 17% i un 20% del frau
el cometen les mútues, que no es fan càrrec de les malalties professionals ni dels
accidents de treball, i els deriven al sistema públic de salut.
INEFICAÇ perquè privatitza i retalla, en lloc de
garantir drets.
POTENCIA UN
SISTEMA DUAL DEL MODEL SANITARI, TRENCANT EL PRINCIPI D’EQUITAT I ACCELERANT LA
PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT
Les mútues podran fer tot tipus de proves
diagnòstiques i quirúrgiques, però només per als treballadors i treballadores
en actiu afiliats a mútues. Això potenciarà una sanitat per a la població en
actiu i una altra per a la resta de la ciutadania, que donarà prioritat en l’assistència
a la població en actiu, se saltarà les llistes d’espera i accelerarà, d’aquesta
manera, la privatització de la sanitat.
SUPOSARÀ UN
MAJOR DESCENS DEL REGISTRE DE MALALTIES PROFESSIONALS
Perquè amb aquesta proposta de llei les mútues
podran conèixer totes les patologies de les persones que estan en processos d’IT.
Es dóna el control de les IT comunes a qui ha de pagar-les si es demostra que
la patologia és per causes laborals, així se’ls dóna accés a informació
extralaboral dels treballadors i treballadores, cosa que evitarà, encara més,
que reconeguin les malalties professionals al·legant patologies anteriors.
ENVAEIX
COMPETÈNCIES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
Perquè impedeix que les comunitats autònomes puguin
exercir la seva competència de control de l’activitat sanitària de les mútues i
que els metges i metgesses dels serveis públics puguin exercir la seva
capacitat de donar l’alta mèdica. Significarà que els sistemes sanitaris
públics de les diferents autonomies seran subsidiaris dels de l’Estat, fet que
suposa una recentralització.
INÚTIL perquè situa la causa en l’absentisme
injustificat i no s’orienta cap a la prevenció i la millora de les condicions
de treball que són la causa real del problema.
PERQUÈ
RETROCEDEIX I ELIMINA LES POLÍTIQUES PREVENTIVES DE LES MÚTUES
En lloc de prioritzar les causes de la malaltia per
poder promoure mesures preventives, fomenta i intensifica el control de l’absentisme,
obviant que en els últims anys ha disminuït notablement l’índex de baixes
mèdiques, no perquè les persones estiguin més sanes, sinó perquè el que ha
augmentat és el presentisme laboral (que és anar a treballar estant malalt).
INCONSTITUCIONAL perquè atempta contra drets
fonamentals.
Perquè suposa una discriminació en la igualtat de
tracte entre la població en actiu i la resta, i vulnera el dret constitucional
a una tutela judicial efectiva.
Perquè el caràcter universal de la sanitat pública
es qüestiona per criteris economicistes, i fa augmentar les desigualtats
socials.
CCOO REBUTJA L’AVANTPROJECTE DE LA LLEI DE MÚTUES
PER INJUST, INEFICAÇ, INÚTIL I INCONSTITUCIONAL
Per
això, signa per demanar a la Generalitat que es posicioni radicalment en contra
d’aquest Avantprojecte de llei de mútues i faci arribar aquesta oposició al
Govern central.
La salut és el teu dret! CCOO, la teva
força!
>> Full de recollida de signatures -text català i en castellà-
>>CCOO informa de la campanya contra l’Avantprojecte de Llei de Mútues
>>CCOO informa de la campaña contra el Anteproyecto de Lei de Mutuas -texto en castellano-
El pasado 6 de marzo en la Ejecutiva de COMFIA Catalunya de hemos podido contar con la presencia y participación de la compañera Esther Caballé de Pau y Solidaridad que nos ha explicado el cierre del proyecto de colaboración que se ha desarrollado desde el pasado congreso del 12 de noviembre de 2012 «Promoción de la defensa de los derechos humanos y laborales de las trabajadoras y trabajadores del sector informal* en Honduras».
A su vez tratamos el nuevo proyecto que estamos colaborando en Guatemala. Contamos con la presentación a cargo de Lesbia Amézquita y de Efrén Sandoval, miembros del MSICG (Movimiento Sindical Indígena y Campesino Guatemalteco: «Fortalecimiento de los mecanismos de promoción, protección y defensa del trabajo digno en Guatemala».
En este vídeo interviene la presentación de los proyectos de colaboración, por parte de Luís Jiménez (secretario general de COMFIA-CCOO Catalunya) y Esther Caballé (técnica de la Fundación Pau y Solidaridad de CCOO Catalunya), así como la entrega de un presente por parte del MSICG.
A continuación Lesbia Amézquita procedió a exponer la situación económica, social, cultural y laboral en Guatemala.
Seguidamente hace una rápida presentación de la tarea realizada en la constitución de sindicatos a lo largo de Guatemala tarea realizada a partir del propio proyecto de colaboración.
* EL SECTOR INFORMAL fue definido por el OIT como aquellos trabajadores/se informales que realizan tareas económicas por cuenta propia, en diferentes ámbitos.
>> VÍDEO presentació i situació social-econòmica a Guatemala
Els números no enganyen: si 100 persones fan la feina de 120, hi ha 20 persones que no es contracten. A sobre, aquest any el banc retalla la partida dedicada a contractacions temporals per cobrir absències; ja es cobriran amb les prolongacions.
Cal desmuntar el «tòpic típic» habitual, amb dues variants.
Una: prolongo la jornada, això és una cosa meva que no afecta ningú més.
Sí, sí que afecta. Afecta als companys i companyes que no prolonguen, perquè poden ser objecte de més pressions, directes o ambientals. Afecta els que mai podran ser companys/es, perquè la
prolongació evita que puguin ser contractats. Afecta els comptes de la Seguretat Social i el futur de les pensions.
L’altra: prolongo la jornada perquè així em trec feina i, total, tampoc té tanta importància.
Sí, sí que té importància. Partim del fet que la plantilla del BBVA som bons professionals que, en molts casos, per un mal entès sentit de la responsabilitat, prolonguem sistemàticament
la nostra jornada. Si he de prolongar la meva jornada habitualment és perquè tinc més feina de la que puc fer, perquè la feina està mal organitzada o per les dues coses alhora.
Les prolongacions eviten que el Banc busqui solucions als problemes que ell mateix crea.
Complint la jornada pactada, es visualitzaria que per tractar el volum de clientela i de negoci que vol BBVA, es necessiten més persones de les què som per a donar suport
administratiu a la tasca comercial, i no menys, com passarà amb el projecte Vanguard i O2BEC. Calen més
gestores i gestors, assessors financers, etcètera, per poder contractar operacions, sense que suposi haver d’acabar-les fora de la nostra jornada.
Aquí falta gent, i es cobreix amb les prolongacions. Un
negoci ruïnós per a qui prolonga, que renuncia a part del seu temps lliure amb la seva família o amics per donar-lo al Banc a canvi de res. Un negoci ruïnós per a qui aspira a treballar en banca, normalment després de molts anys d’estudis, perquè les prolongacions són una xacra contra la generació de llocs de treball.
De la mateixa manera que prolongar és una decisió que afecta a qui la pren i tot el seu entorn, la decisió de complir la seva jornada també.
Posar-se límits és:
– Treballar pel teu sou.
– Conciliar la vida laboral amb la personal.
Exigim entre tots i totes:
Los números no engañan: si 100 personas hacen el trabajo
de 120, hay 20 personas que no se contratan. Encima, este año el banco recorta
la partida dedicada a contrataciones temporales para cubrir ausencias; ya se
cubrirán con las prolongaciones.
Hay que desmontar el “tópico típico”
habitual, con dos variantes.
Una: prolongo
la jornada, es una cosa mía que no afecta a nadie más.
Sí, sí afecta. Afecta a los compañeros y compañeras que no prolongan,
porque pueden ser objeto de más presiones, directas o ambientales. Afecta a los
que jamás podrán ser compañeros/as, porque la prolongación evita que puedan ser
contratados. Afecta a las cuentas de la Seguridad Social y al futuro de las
pensiones.
La otra:prolongo la jornada porque así me quito trabajo y, total, tampoco tiene tanta
importancia.
Sí, sí tiene importancia. Partimos de que la plantilla del BBVA somos buenos
profesionales que, en muchos casos, por un mal entendido sentido de la
responsabilidad, prolongamos sistemáticamente nuestra jornada. Si tengo que
prolongar mi jornada habitualmente es porque tengo más trabajo del que puedo
hacer, porque el trabajo está mal organizado o por las dos cosas a la vez.
Las prolongaciones evitan que el Banco busque soluciones
a los problemas que él mismo crea.
Cumpliendo la jornada pactada, se visualizaría que para
tratar el volumen de clientela y de negocio que quiere BBVA, se precisan más
personas de las que somos para dar apoyo administrativo a la tarea comercial, y
no menos, como sucederá con el proyecto Vanguard y O2BEC. Hacen falta más
gestoras y gestores, asesores financieros, etcétera, para poder contratar
operaciones, sin que suponga tener que acabarlas fuera de nuestra jornada.
Aquí falta gente, y se cubre con las prolongaciones. Un negocio ruinoso
para quien prolonga, que renuncia a parte de su tiempo libre con su familia o
amigos para dárselo al Banco a cambio de nada. Un negocio ruinoso para quien
aspira a trabajar en banca, normalmente tras muchos años de estudios, porque
las prolongaciones son una lacra contra la generación de empleo.
Al igual que prolongar es una decisión que afecta a quien
la toma y a todo su entorno, la decisión de cumplir su jornada también.
Ponerse límites es:
Exijamos entre todos y todas:
– Que el banco contrate al personal necesario para solucionar los problemas endémicos generados por las prolongaciones.
¡Sigue avanzando en tu trayecto hasta el trabajo saludable!
leer Comunicado (castellano) en pdf
leer Comunicado (galego) en pdf