CCOO de Catalunya emet un informe negatiu davant la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de declarar Barcelona municipi turístic durant els mesos de juliol i agost.
Vicenç Tarrats i Masó, en la seva qualitat de secretari de Política Territorial i del Barcelonès de CCOO de Catalunya, amb domicili a efectes de notificació a Via Laietana, 16, 5a planta, 08003 Barcelona, presenta el següent informe en relació amb la intenció manifestada per l?Ajuntament de Barcelona de declarar la ciutat com a municipi turístic, d?acord amb el que disposa l?article 3 de la Llei 3/2014, del 19 de febrer, d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció.
1. La mesura proposada comporta un empitjorament de les condicions de treball en el sector.
L’ampliació d’horaris d?obertura tindrà com a conseqüència prolongacions i modificacions de jornades de treball en un sector d’activitat on les qüestions horàries són ja font de problemàtica freqüent.
El treball en festius representa un deteriorament de les condicions de treball des de la perspectiva de qui ha de treballar aquest dia. La proposta d’hores d’obertura, des de les 10 del mati fins a les 6 de la tarda provocarà conflictes en les hores setmanals de treball, en les compensacions horàries i, al capdavall, en la qualitat del servei. Pot donar-se un efecte d’expulsió del sector dels treballadors/es més qualificats, en perjudici de la qualitat i la imatge global de la ciutat.
Les conseqüències repercutiran sobre una població assalariada amb un elevat percentatge de dones. Així, poden ser les dones les més especialment perjudicades pels efectes de les mesures proposades.
2. No existeix necessitat objectiva per declarar «ciutat turística» Barcelona durant dos mesos.
Barcelona és una ciutat turística tots els mesos de l’any. L?objectiu és únicament obrir una sèrie molt determinada de botigues durant tots els dies. La mesura no afavoreix el comerç, només un sector molt delimitat sectorialment i, fins i tot, territorialment. La declaració actua a favor d’uns nuclis de comerç d’alt standing del centre de la ciutat, una sèrie d?eixos comercials territorials (Sants, Clot…) i uns espais que aprofitaran les seves característiques històriques, arquitectòniques i populars (Gràcia, Poble Sec…) per atreure, presumptament, més consumidors.
Però la mesura perjudica clarament el conjunt del comerç de la ciutat, perquè als territoris declarats «turístics» se’ls ofereixen més hores de venda, cosa que conculca clarament les normes de la competència. Al comerç no turístic se’l sotmet a una pressió que es pot considerar deslleial, ja que la mesura afavoreix una franja comercial potent econòmicament, però molt minoritària a la ciutat.
3. No es justifica ni en necessitats objectives ni dels clients ni molt menys dels consumidors.
Les possibilitat actuals d’obertura poden arribar a les 72 hores setmanals, que la immensa majoria de comerços no esgoten. Les 12 hores diàries de dilluns a dissabte són clarament més que suficients. No es poden oblidar les excepcions que ja existeixen per a establiments com forns de pa, plats preparats, pastisseries, botigues de premsa diària, farmàcies, etc.
Obrir durant dos mesos a l?any els diumenges pot generar als mateixos comerços més inconvenients que beneficis i pot contribuir a segmentar més encara territorialment la qualitat de l?oferta a la ciutat.
4. Afavoreix un determinat tipus de comerç, però perjudica la majoria del sector.
La mesura proposada afavoreix un sector del comerç de la ciutat, que econòmicament és molt potent i socialment gaudeix, sens dubte, d?una important influència. Però perjudica la gran majoria del sector, composat per petites empreses, assentadors dels mercats municipals, comerciants de barris que ajuden a configurar els serveis bàsics, la imatge i la qualitat de vida de Barcelona. Perjudica aquests sectors perquè mai podran obrir els seus negocis tots els dies per raons socials, econòmiques i de sostenibilitat. I la competència i l?equitat de tracte normatiu desapareixen si la norma és aprovada.
5. El municipi turístic apunta a un model de ciutat allunyat de la Barcelona que CCOO sempre ha defensat.
Apunta cap a una Barcelona que assumeix que és el turisme la principal indústria de la ciutat, i en aquest sentit la fa dependent i transmet una imatge no pas de ciutat compacta, amb mixtura d?usos, econòmicament i socialment diversa i equilibrada. Transmet una imatge de ciutat aparador, ciutat més venedora que creadora, que productiva i generadora de coneixement.
Igualment, apunta cap a una ciutat que cerca en el comerç no la concreció d?una pràctica cultural i d?una satisfacció de les necessitats i desitjos de consum, sinó pròpiament una forma d?expressió i d?estil de vida, possiblement, des del nostre punt de vista, massa conjuntural i poc sostenible en el futur.
Apunta cap a la dualització de la ciutat, comercialment en primer lloc, però també socialment com a continuació. La mesura es pren clarament per afavorir l?obertura de les botigues de més centralitat territorial i també de marca comercial de moda.
Afavoreix, igual que en l?anterior proposta de fa unes setmanes, el centre de Barcelona, fonamentalment l?eix rambles, passeig de Gràcia, Diagonal central i els seus entorns immediats. La novetat és ara, ampliar l?afectació cap a una sèrie d?eixos comercials que no abasten ni de lluny tota la ciutat, però sí que configuren una segona corona, sempre turística, sempre en els entorns de les línies del bus turístic, sempre amb aquesta evident voluntat de gairebé parc temàtic.
La ciutat de Barcelona va molt més enllà i la mesura no la té en compte. El negoci dels dies premiats com a turístics es concentra en un territori i en un determinat tipus de comerç. La mesura proposada és comercialment deslleial, socialment discriminatòria i laboralment contrària als interessos de la majoria dels treballadors i treballadores del sector del comerç a Barcelona.
En conseqüència, CCOO de Catalunya, d?acord amb l?especificat en la Llei 30/1992 de 26 de novembre, emet un informe negatiu davant la proposta de l?Ajuntament de Barcelona de declarar Barcelona municipi turístic durant els mesos de juliol i agost d’aquest any.
Barcelona, 20 de juny de 2014
Vicenç Tarrats i Masó
Secretari de Política Territorial i del Barcelonès
CCOO de Catalunya