Categoría: Documentacion

1.Introducció

Fins als anys 80 no arriben a Catalunya activitats de col•lectius o organitzacions emmarcats dins el que podríem denominar Banca Ètica. Es pot pensar que el fort arrelament de les Caixes d’Estalvis ha retardat aquest fet.

Les Caixes van garantir els serveis financers per a tothom: facilitant l’accés a l’habitatge, promovent l’estalvi familiar i, finalment, per mitjà de les seves Obres Socials facilitant la formació i la sanitat als sectors socials més desafavorits.

Aquesta situació ha canviat en els darrers 25 anys. Avui dia, cada cop és més difícil distingir l’actuació de Caixes respecte dels bancs. Diferents associacions consideren que les Caixes han desvirtuat la seva activitat d’intermediaris i han anat a la recerca del benefici a qualsevol preu. Consideren que els principis fundacionals, el fet de no tenir accionistes i que destinen una part dels beneficis a l’Obra Social, no garanteixen el que seria una Banca Ètica.

Sens dubte, l’Obra Social ha tingut i té molta importància, però això no és Banca Ètica.

Un segon error seria no entendre que l’ètica no ha d’estar només en la Obra Social, sinó en el mateix negoci bancari. No es tracta de parlar de com es gasten els diners que es guanyen, sinó de com es guanyen i en què els invertim.

Les especials característiques de les Caixes a Espanya fan que també puguin participar en la Banca Ètica.

Aquesta opinió, però, no és unànime. Front als estudiosos que consideren que no és possible que les Caixes participin a la Banca Ètica, altres consideren que les Caixes haurien de prendre ràpidament la iniciativa, que són instruments vàlids i que no cal inventar institucions noves. Sempre i quan retrobin la seva missió, és a dir, desenvolupar clarament una tasca d’abast col•lectiu i aconseguir que hi hagi una percepció social d’aquesta tasca.

2. BANCA ÈTICA, una aproximació

La Banca Ètica engloba diferents entitats financeres i no financeres que tenen com a finalitat promoure econòmicament aquells col•lectius socials més desafavorits i exclosos pel sistema financer tradicional. Diferents bancs, caixes d’estalvi i cooperatives de crèdit han seguit aquestes experiències i les han incorporat a la seva activitat. Les funcions bàsiques de la Banca Ètica són:

– Captar estalvis del sector de l’economia social i d’aquelles persones i entitats que prefereixen deixar els seus diners a una entitat que els garanteixi un rendiment social a més del financer.
– Finançar a persones i entitats que no poden aportar garanties suficients i que promouen projectes i activitats econòmiques que generin rendibilitat social i que siguin financerament viables.

La banca ètica s’articula bàsicament a través dels fons d’inversió ètics i del finançament de projectes socialment responsables.

Ambdós elements són consubstancials a l’anomenada Banca Ètica. Tot i que el finançament a projectes socialment responsables justifica en bona part la Banca Ètica començarem, però, pels Fons d’Inversió Ètics, ja que no sembla difícil que les Caixes els incorporin en cartera per poder oferir-los als clients.

2.1. LES INVERSIONS EN FONS ÈTICS

El naixement i desenvolupament dels Fons Ètics està vinculat al creixement de la capacitat econòmica d’àmplies capes de la societat, però també al compromís d’aquesta societat amb el grans valors de la pau, la protecció del medi ambient, els drets humans i amb el convenciment que aquest valors només es poden assolir si s’impliquen directament els ciutadans.

Moltes persones que han esdevingut treballadors qualificats i classes mitjanes acomodades mantenen una actitud crítica amb el món actual, amb la guerra, amb l’explotació dels infants i les dones i altres injustícies. Aquests ciutadans confien més en les rendes del seu treball que en els rendiments del seu capital, no volen que els seus estalvis s’inverteixin en valors que sustenten fàbriques d’armament, o altres indústries contaminants, o que no respecten els drets humans. Fins i tot, acceptarien no rebre una remuneració tan alta pels seus estalvis a canvi de tenir la garantia que no estan invertits en aquestes empreses. Cal aclarir que les inversions en fons ètics no sempre tenen una remuneració més baixa que els valors tradicionals i, en cas de recessió, tenen un millor comportament i una major estabilitat.

Els fons d’inversió ètics haurien de permetre que els inversors fessin les inversions de manera coherent amb el seus valors personals i ciutadans i, a més, les comissions de seguiment d’aquests fons haurien d’informar les empreses dels criteris d’actuació social i mediambientals als que és especialment sensible la societat. Això enllaça amb una qüestió igualment important com és la responsabilitat social i mediambiental per part de les empreses.

UN CATÀLEG, UNA QÜESTIÓ FONAMENTAL

Un catàleg permet distingir i entendre el que és una inversió ètica i amb responsabilitat social i el que és un inversor socialment responsable.

La idea subjacent és que l’empresa haurà de respondre de manera integrada a tres dimensions fonamentals: la responsabilitat econòmica, la responsabilitat social i la responsabilitat ecològica.

Avui dia, les empreses són observades atentament per la societat i són legitimades diàriament pel consumidor i per l’inversor. Les noves tecnologies de la informació i comunicació han permès una àmplia difusió de les activitats de les empreses i de les seves conseqüències socials i mediambientals.

Un altre punt més innovador es planteja quan les empreses decideixen contribuir voluntàriament a la millora del benestar social i mediambiental de la societat en la que actuen. En aquest cas, l’empresa afirma el seu paper com actor a la vegada econòmic i social i contribueix a la construcció d’un desenvolupament sostenible. L’empresa ha d’assolir criteris de sostenibilitat mediambientals, drets humans, drets laborals, qualitat i seguretat en el treball, polítiques de gènere, etc.

Definició de criteris negatius i positius

Els gestors de cada fons i una comissió independent d’assessors selecciona les empreses que integren els fons i defineixen la política d’inversions d’acord amb una sèrie de criteris. Aquests criteris són ètics, socials i mediambientals i poden concretar-se com a criteris negatius o d’exclusió, o bé com a criteris positius o valoratius. Tots ells avaluen les actituds i comportaments socialment responsables de les empreses cotitzades als mercats de valors. El criteri negatiu es concreta en l’exclusió de l’empresa del catàleg de valors invertibles. El criteri positiu es concreta en una valoració positiva del comportament empresarial per incloure-la preferentment al mateix catàleg.

LA CONSOLIDACIÓ DE LA INVERSIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE

La consolidació de la inversió socialment responsable s’ha vist impulsada en els darrers anys pel desenvolupament d’importants mecanismes polítics i institucionals.

El llibre verd per fomentar la responsabilitat de les empreses, editat per la Comissió Europea, cita les inversions socialment responsables com un enfocament global de la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE). En aquest document, la Comissió constata l’augment de la popularitat de la Inversió Socialment Responsable (ISR). Està creixent a tots els països i es confia en que en el propers anys la expansió de la ISR vagi a més.

Índex financers socials i reforma de la legislació sobre Fons d’inversions i Pensions.

Les principals places financeres compten amb dos índexs de responsabilitat per la zona europea: Londres té el Financial Times Stock Exchange 4 Good (FTSE) que analitza les empreses amb polítiques socialment responsables i exclou les indústries d’energia nuclear, tabac, armament. Aquest índex s’elabora en col•laboració amb l’Ethical Investment Research Service (EIRIS) i la UNICEF. El segon índex és el Dow Jones Sustainability Índex.

A França, els grups d’índexs financers ètics ASPI contemplen l’actuació financera de les empreses europees amb comportament sostenible.

Quant a la legislació, s’han fet reformes per a introduir mesures per tal que les institucions d’inversió col•lectiva adoptin polítiques de preelecció, ja siguin fons d’inversió o fons de jubilació. El primer país va ser el Regne Unit, i el van seguir Bèlgica, França, Alemanya i Holanda.

L’European Sustaible and Responsible Investment Forum (EUROSIF)

La importància i l’evolució dels Fons de responsabilitat social s’ha vist traduïda en el naixement d’aquest organisme europeu que aglutina diferents fòrums nacionals per la promoció de la ISR.

Els Fons ètics i de responsabilitat social s’estan consolidant a Europa amb un total de 251 Fons. El Regne Unit en concentra 62, 38 França, 34 Suècia, 33 Bèlgica, 22 Alemanya, 16 a Holanda i Suïssa. Els països amb major creixement van ser França, Bèlgica i Alemanya.

Els Fons Ètics i de Responsabilitat Social han crescut més i s’han consolidat en aquells països que s’ha fet una tasca per elaborar l’índex i s’ha legislat per afavorir aquest tipus d’inversió.

Les inversions ètiques i amb responsabilitat a Espanya.

A espanya a l’any 2001 només hi havia 11, ocupant el lloc 8è dins el països d’Europa.

Es pot observar que el volum del patrimoni ha baixat de 105.721 milers d’euros en l’any 2000, a 87.560 milers d’euros en l’any 2001. Es tracta d’una reducció d’un 17,2% respecte a l’any anterior. Els resultats dels Fons d’Inversió Mobiliària (FIM) a Espanya en aquest mateix període mostren una disminució patrimonial anual d’un 2% a un 9,96%, marcada per la depressió dels mercats financers. Hi ha, doncs, un descens patrimonial superior a la resta de mercats. En canvi, els fons solidaris han obtingut un augment positiu d’un 24,76%. Cal destacar que la reducció del total del sector ètic, ecològic i solidari, està marcada pel descens patrimonial molt important en uns Fons concrets.

Respecte dels partícips, seguin la tendència de mercat, també ha baixat en un 6,5%, però al conjunt del mercat espanyol dels FIM, la baixada ha estat d’un 8,5% de mitjana. Per la qual cosa, els fons ètics i solidaris han mantingut un comportament més estable i menys volàtil en aquests dos anys de recessió.

Tot i que aquesta recessió esta emmarcada dins la depressió general, a Espanya hi ha elements que reforcen aquest comportament:

– Falta de legislació favorable a les ISR a Espanya.
– Falta de fòrum de debat i recolzament als gestors i als inversors en general.
– Falta de demanda social, a l’inrevés del que passa a altres països.
– Falta d’estratègies de difusió i promoció dels Fons.
– Falta de mecanismes de preselecció i mecanismes d’investigació.
– Falta de mecanismes de diàleg i comunicació entre les gestores i les empreses.
– Falta de criteris i prioritat per part d’algunes gestores.
– Baix desenvolupament d’instruments i grups professionals d’investigació.

Finalment, la gran majoria de les gestores fan la seva pròpia investigació ètica i no s’adrecen a centres d’investigació especialitzats en RSE.

A Espanya, els criteris ètics, ecològics i de responsabilitat social de la inversió col•lectiva venen definits per una circular elaborada per la Comissió Ètica d’INVERCO que defineix de forma molt genèrica aquest tipus de Fons, però no respon a un marc legislatiu governamental.

Tot i aquests inconvenients, actualment les gestores d’inversions estan perfectament preparades per assessorar a les empreses interessades en incorporar la inversió ètica a la seva cartera.

2.2. EL FINANÇAMENT DE PROJECTES SOCIALMENT RESPONSABLES

Dèiem al principi d’aquest document que el finançament directe de projectes compromesos amb el medi ambient, drets humans i amb forta implicació social és l’altre peu que, junt amb la inversió en Fons Ètics, sosté l’edifici de la Banca Ètica.

L’anomenat “tercer sector” de l’economia està prenent forma a través d’empreses cooperatives, societats anònimes laborals, iniciatives d’autocupació i associacions heterogènies que tenen com a objectiu primer el benefici social i no el benefici lucratiu. Aquestes entitats prenen cos en una societat en la qual el temps de treball disminueix, el lleure augmenta i la precarietat es fa més gran. Per altra banda, les Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament endeguen projectes amb innegable impacte productiu, educatiu, sanitari i urbanístic, però pels quals el finançament resulta una barrera infranquejable.

EL BANCS ÈTICS UNA ALTERNATIVA ALS BANCS TRADICIONALS I A LES CAIXES?

A la resta d’Europa, davant les dificultats d’aquestes empreses i iniciatives per assolir un finançament per mitjà de la banca tradicional s’han creat un seguit d’institucions bancàries que es poden agrupar sota el nom de Banca Ètica.

Molt resumidament aquesta banca es caracteritza per:

1.- Finançar activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu.

2.- Generar beneficis.

Un banc ètic situa aquests dos objectius al mateix nivell i es defineix justament pel fet de considerar-los no només compatibles, sinó necessàriament complementaris. Ara bé, per a un banc ètic, obtenir beneficis és indispensable però no suficient, cal també que els beneficis es generin respectant una sèrie de criteris ètics bàsics i finançant activitats amb impacte social positiu.

Totes són organitzacions sense ànim de lucre, però el “benefici” reverteix al propi banc per assegurar la seva sostenibilitat.

Aquests bancs generalment actuen sobre un territori concret, amb el principi d’actuar localment, però la incidència de les seves actuacions és global, per les seves inversions en fons ètics i per la cooperació amb bancs del tercer món que ajuden al desenvolupament.

Volen que la gent s’adoni i prengui responsabilitat que tot el que fan en la vida econòmica quotidiana té un efecte en altra gent del planeta.

Tot aquests bancs tenen cartera de fons ètic.

EXEMPLES MÉS SIGNIFICATIUS

BANCA POPOLARE ÈTICA – ITÀLIA. Banc cooperatiu sense ànim de lucre que sorgeix de la reunió de les organitzacions més importants del tercer sector.

TRIODOS BANK – HOLANDA. Banc privat que centra les seves inversions en negocis relacionats amb el medi ambient i energies renovables. Col•labora amb microcrèdits amb bancs de països en desenvolupament.

JAK -SUÈCIA. Banc cooperatiu sense interessos que dóna suport a l’emancipació econòmica dels seus socis.

SOUTH SHORE BANK –EUA. Banc privat amb objectius financers i de desenvolupament del territori, donant cobertura especialment als problemes socials i d’habitatge dels barris.

CAISSE SOLIDAIRE NORD-PAS DE CALAIS. Banc privat adreçat als desocupats que contribueix a construir una nova economia, solidària i social com a resposta alternativa que no es troba ni en l’economia liberal ni en la de caràcter públic. Ha establert relacions amb els bancs tradicionals aportant fons i clients. En aquests moments intenten obrir-se a les Caixes i aprofitar la seva xarxa.

CO-OPERATIVE BANK. Banc privat del Regne Unit, el degà dels bancs d’aquestes característiques. Àmplia oferta de productes i serveis i incidència en projectes mediambientals, ètics i socials.

Exemples a nivell de l’Estat

A Catalunya:

-Fons Ètic FIM promogut per Intermón-Oxfam.
-Coop 57. Serveis financers ètics i solidaris. Cooperativa de serveis financers als seus socis.
-Acció solidària contra l’atur. Fundació civil privada per l’ajut d’aturats.
-Oikocrèdit Catalunya. Vinculat a Oikocrèdit Internacional (banc ètic cooperatiu). Amb suport d’ong com Setem, Justícia i Pau, Entrepobles, Medicus Mundi, Veterinaris SS, Escola Pia Catalana, Cooperativa Comerç Just.
-Fidem. Fundació Internacional Dona Emprenedora. En col•laboració amb l’Institut Català de Finances (Dept. Treball Generalitat). Concedeixen microcrèdits a dones amb característiques concretes per començar un projecte empresarial.
-Fundació Un Sol Món. Entitat creada el 2000 per Caixa Catalunya vinculada a la seva obra social. Promociona econòmicament els col•lectius més desafavorits i exclosos de la societat.

A la resta de l’Estat:

-Llibreta d’estalvi ètic de Caixa Pollença.
-Red de Útiles financieros Alternativos.
-Fundación Solidaridad Económica.
-Fondo Solidario de REAS Euskalerria. País Basc.
-Luna i Enclau. València
-Asociación para la Financiación Solidaria. Saragossa.

3. LA BANCA ÈTICA ÉS POSSIBLE EN EL MARC DE LES CAIXES?

De fet, la banca ètica ha tingut un major desenvolupament al països a on les caixes han desaparegut, Itàlia i Anglaterra són els exemples més clars, o han perdut importància com el cas d’Holanda.

Curiosament a Alemanya i Espanya a on les caixes són molt importants, no han canviat la seva personalitat jurídica i els beneficis reverteixen sobre el territori i la societat, no tenen bancs ètics de l’entitat del TRIODOS d’Holanda o la BANCA POPOLARE d’Itàlia.

En aquest moments a Catalunya hi ha un forta sensibilitat per aquest tema, que està cristallitzant en els intents per crear una banca ètica similar als exemples abans relacionats per la resta d’Europa. Concretament la Fundació FETS agrupa una sèrie d’entitats que provenen de la societat civil, que s’han marcat com objectiu crear una Banca Ètica al nostre país.

Precisament, els objectius fundacionals de les Caixes no són en absolut contradictoris amb l’activitat i objectius que persegueixen els Bancs Ètics. D’altra banda, molts elements que caracteritzen a la Banca Ètica i els serveis que donen són consubstancials a les Caixes.

Serveixin com a exemple: el compromís amb el territori i la garantia de serveis financers a una part de la població que, sense la Banca Ètica a aquest països, o les Caixes a Espanya, no tindrien.

Les Caixes tenen suficients recursos econòmics i tècnics per assumir la banca ètica: tenen una xarxa d’oficines i unes plantilles qualificades.

Finalment, les Caixes catalanes destinen al voltant d’un 25% de seus beneficis a l’Obra Social (l’any 2002 sobre 150 M EUR).

La combinació d’aquest recursos i la solució tècnica dels problemes que es puguin derivar ens hauria de permetre incidir en el desenvolupament de la banca ètica i recolzar a persones i empreses amb projectes amb alta rendibilitat social, econòmicament viables.

CAIXA POLLENÇA: EXEMPLE DE BANCA ÉTICA AMB PRODUCTES D’ACTIU I PASSIU

Aquesta Caixa (una Caixa petita) té des de l’any 2000 una llibreta d’estalvi i un compte corrent, amb la denominació de producte ètic (50% dels interessos es destinen a donacions i 100% de l’estalvi a finançar projectes ètics i solidaris).

Les xifres podrien considerar-se modestes, però comptant que es una Caixa amb 15 oficines, en cap moment es pot valorar de manera negativa.

Caixa Pollença afirma que l’estalvi ètic ha tingut una bona acollida per la societat balear i que no s’ha d’entendre com un producte aïllat, sinó que forma part del tarannà d’aquesta entitat: l’activitat financera feta a mida de les persones, amb una reconducció de l’estalvi vers la inversió social assistencial, ecològica i solidaria.

4. CAIXA SABADELL: Propostes

En aquest context, Caixa Sabadell hauria de fer una profunda reflexió i actualitzar els seus principis fundacionals per poder assegurar que la seva gestió i beneficis arriben a tota la societat, en un moment de canvis profunds i creació de noves necessitats. S’adjunten una sèrie de propostes:

Igualar o fer créixer el percentatge de dividend social per sobre de l’augment de beneficis. Situar-se al nivell del promig nacional de caixes (27%). Si hi ha decrement en els resultats de CS, mantenir la partida d’OBS amb el pressupost de l’any anterior.

Iniciar un programa de Banca Ètica que hauria de comprendre el dos productes bàsics de la Banca Ètica. Establir línia de productes de passiu (llibreta d’estalvi i compte corrent), productes d’actiu (microcrèdits sota els principis que han inspirat la Fundació Un Sol Mon de Caixa de Catalunya) i Fons d’Inversió Ètics.

Promoure a través de les accions de Banca Ètica un debat públic de les qüestions socials i diferents accions de sensibilització.

Detectar a través del personal d’oficines problemàtiques i oportunitats.

CONCLUSIÓ

Pot resultat innovador, àdhuc sorprenent, la idea que aquest document exposa, però són plantejaments que neixen de la societat i són assolits per l’opinió pública. Fins al punt que el comportament ètic d’una entitat financera és un factor determinant a l’hora de triar-la com entitat amb qui treballar, més que no pas criteris econòmics o de notorietat/tamany que pugui tenir al mercat (segons l’estudi Irma, elaborat per Villafañe&Asociados).

No serem els primers en endegar i materialitzar la banca Ètica en el nostre sector. Caixa Catalunya, una de les grans, i Caixa Pollença, una de les petites, han estat capdavanters en oferir aquests tipus de productes, per cert, amb una alta rendibilitat social en el cas de Caixa Catalunya, la més coneguda en el nostre entorn.

Com dèiem no serem els primeres, però no hauríem de ser els últims. Certament, tota idea nova i innovadora té un cert grau d’aventura, però com tota aventura que comença és il•lusionant.

No podem oblidar les experiències d’altres Caixes ni desconèixer les nostres pròpies limitacions Es tracta de començar amb un programa d’implantació i recursos en un temps determinat.

Creiem que la Banca Ètica aviat formarà part de moltes línies d’actuació de les Caixes d’Estalvis Catalanes. En aquest sentit la cooperació entre elles i el desenvolupament d’actuacions conjuntes podria ser positiu pel país i un senyal d’identitat de les Caixes Catalanes.

D’altra banda, hem de tenir molt present que una política correcta de banca ètica amb un fort component social, ens hauria d’ajudar a limitar la progressiva intervenció del poder polític sobre les Caixes i les seves Obres Socials.

Sabadell, juny de 2003

ELS ÒRGANS DE GOVERN.

Sens dubte, les Caixes d’estalvis de fa 25 anys no tenen res a veure amb les actuals. De ser institucions amb una activitat econòmica i financera molt limitada, condicionada per la intervenció de l’Estat, han passat a ser veritables bancs, competint directament amb aquests, amb la universalització de productes i serveis, tant pels particulars com per a les empreses.

A l’èxit, més que notable, d’aquest procés ha contribuït de manera decisiva com es va resoldre la relació d’Òrgans Directius i Òrgans de Govern i la confiança mútua que ha estat la base de la relació.

Ara bé, els canvis dels quals parlàvem en el primer paràgraf han portat una complexitat en l’activitat de les caixes i cal preguntar-se si la composició i funcionament dels actual Òrgans de Govern seran els més adequats en un futur més o menys proper.

No és una problemàtica exclusiva de les Caixes, ja que, si bé als Òrgans de Govern dels bancs estan representats els petits accionistes, l’atomització d’aquests i el fet que els més importants accionistes formin part de l’equip directiu fa que els Consell tingui molt de formalitat i que les Assembles siguin un tràmit burocràtic.

Aquest punt de formalisme al qual deriven els Òrgans de Govern juntament amb diferents situacions conflictives protagonitzats per empreses del sector financer fa que, des de diferents fòrums vinculats al sector d’estalvi, es parli de la necessitat d’adequar la composició dels Òrgans de Govern a la complexitat del món econòmic i social d’avui.

De cap manera es tracta que els Òrgans de Govern facin de Direcció. Les Direccions, una vegada tenen la confiança del Consell d’Administració i Assemblea se’ls ha deixar treballar. Ara bé, Consell i Comissió de Control ha d’estar en disposició de complir amb la responsabilitat que els encomana els Estatuts.

El necessari canvi pel futur. Possibilitats a Caixa Sabadell.

“Les Caixes han funcionat bé i continuen funcionant bé”. Un darrer estudi publicat en els mitjans de comunicació confirmaven que al llarg de l’any 2001 i primers mesos de 2002, les Caixes continuaven guanyant quota de mercat front la banca. Amb l’objectiu de consolidar aquesta tendència i millorar-la, els actual Òrgans de Govern hem d’impulsar les reformes i la renovació que possibilitin la incorporació de persones amb disponibilitat i coneixements que ens ajudin a portar la gestió i a garantir la continuïtat de la Caixa.

En aquest sentit, en els propers mesos haurem de fer front a un procés electoral. Renovarem una part dels consellers, serà una bona ocasió per intentar incorporar-hi persones que, a part de preparades, tinguin una certa disponibilitat de temps per tal de tenir-hi una dedicació complementària i, finalment, persones amb una alguna projecció publica (aquest darrer element l’han jugat de manera efectiva i intel•ligent els bancs, l’exemple més proper és el Banc de Sabadell).

Juntament amb aquest objectiu de reforma i renovació a mig termini, fóra del tot necessari introduir millores en la gestió diària del Consell i altres Òrgans de Govern.

El suport documental als Consellers.– Per començar, tota sessió informativa ha de tenir el suport de la documentació escrita, tota la informació escrita ha d’estar a disposició dels Consellers i membres de la Comissió de Control amb la deguda antelació.

De cap manera es pot realitzar la feina d’una manera mínimament acceptable si l’ordre del dia (ordre del dia, al qual, moltes vegades, se li fan canvis de darrer moment) i la informació a estudiar arriben als Consellers i membres de la Comissió de Control mitja hora abans de la reunió o, fins i tot, hi ha vegades que es reparteix al començament de la mateixa reunió.

Això no vol dir que no hagin de tenir l’agilitat, fins ara l’hem tinguda i cal valorar-la de manera positiva, per tal d’incorporar al llarg de la mateixa reunió de Consell aquells temes importants o que no admeten dilació.

Els temps de dedicació dels Consellers.– Aquest és un tema més delicat, ja que està condicionat per la disponibilitat de temps del propis Consellers, però s’hauria d’intentar que els Consellers i membres de la Comissió de Control tinguessin un temps per a estudiar els documents i consultar els possibles dubtes als membres de la Direcció.

Certament, a Caixa Sabadell fem un Consell d’Administració cada dimarts però, en no disposar amb la deguda antelació del suport de la documentació escrita, moltes vegades les reunions deriven cap a sessions a on s’aclapara als consellers amb un veritable torrent de dades.

La informació de les participades un exemple a seguir.

Cal reconèixer que aquest document que es va començar a escriure al mes de juliol, demanava informació sobre les participades, avui, després de la presentació de l’informe sobre les participades que es va presentar en la sessió del Consell del dia 1 d’octubre, no cal dir altra cosa, sinó que és un exemple a seguir.

LA BANCA ÉTICA.

En els darrers vint i cinc anys, els treballadors i els assalariats en general (base de la nostra clientela) han anat adquirint capacitat adquisitiva i, el més interessat per a una caixa, capacitat d’estalvi.

Aquesta capacitat econòmica adquirida per amplies capes de la població no està renyida amb una major consciència social.

Molts dels nostres clients i amplis sectors de la societat, persones que per diferents raons han esdevingut treballadors acomodats i classes mitjanes, mantenen una actitud crítica amb el món actual, amb la guerra, amb l’explotació dels infants i les dones i altres injustícies. Són persones que confien més en les rendes del seu treball que en els rendiments del seu capital. És més, són persones que es troben incòmodes amb el fet de que els seus estalvis s’inverteixin en valors que sustenten fàbriques d’armament, o altres indústries que no respecten els drets humans.

No hi ha dubte, perquè en altres països ja es dona i al nostre país es comença a donar, que moltes d’aquestes persones i clients estan disposats a no rebre una remuneració tant alta pels seus estalvis a canvi de tenir la garantia de que no estan invertits en aquesta mena d’empreses. Cal aclarir, però, que no sempre tenen una remuneració més baixa que els valors tradicionals i en el cas de recessió tenen un millor comportament i una major estabilitat.

A Caixa de Sabadell no hem fet res encara per tenir en la cartera dels nostres productes una oferta de fons ètics.

Fins ara els òrgans rectors de bancs i caixes s’han mirat amb cert escepticisme tot allò referent a la banca ètica i banca solidaria, però avui davant dels problemes d’un món globalitzat que els mitjans de comunicació ens presenten cada dia, moltes persones es pregunten com poden contribuir a millorar-lo. Les institucions financeres no poden girar l’esquena a aquesta realitat i han de contribuir oferint als seus clients productes èticament acceptables.

Ha passat també el temps en els que banca ètica i fons ètics s’associava a grups minoritaris i poc influents.

Les caixes tenen una llarga trajectòria de labor social i d’assistència, la banca ètica i la banca solidaria són elements importants de futur. Les empreses financeres hem de tenir un espai per aquesta part del “negoci”, del contrari hi ha el perill d’identificar-les amb el vessant més negatiu de la tasca tradicional bancària, alhora que renunciem a donar servei a una part de la nostra clientela.

LA BANCA SOLIDARIA I OBRA SOCIAL.

De cap manera es pot dir que les caixes no són solidaries quan el 25% dels seus beneficis es dediquen a labor social i quan es manté i es donen serveis financers a una considerable cartera de clients que, des del punt de vista estrictament de “rendibilitat” econòmica, no serien “solvents”.

D’altra banda, i des de la Fundació, és del tot positiu el finançament a estudiants i a projectes de recerca, així com atorgar ajuts a accions de tipus social, de les quals rebem continues mostres d’agraïment que són motiu de satisfacció.

Cal destacar, en aquest sentit, el treball de la Presidència de la Fundació que sempre ha tingut una especial sensibilitat i dedicació a la Fundació.

Tot i així, la gran majoria de la població, fins i tot els nostres clients, pensen que totes les caixes i bancs són iguals, tenen els mateixos objectius i, el que és més greu: la mateixa finalitat. Que passa llavors, quan la societat no valora aquesta aportació, aquest dividend social que les Caixes aporten a la societat ?

Molt probablement, els canvis econòmics i socials dels darreres anys (la globalització, el retraïment de l’Estat del Benestar) han creat noves necessitats a les quals no hem estat prou àgils per intentar donar-hi resposta. Serveixi com a exemple el projecte de crèdit i els microcrèdits de Caixa Catalunya, concedits a persones amb un projecte viable, però que pel sistema tradicional no aconseguirien el finançament necessari.

Un altra element que cal apuntar-hi és que, probablement, “la societat” no sent l’Obra Social com cosa pròpia: la gent ho hi té més participació que la de consumidor o usuari i no se’n pot sentir protagonista.

Una Obra Social amb llarga i digna tradició.

Són principis plenament vigents els objectius de fomentar l’estalvi per a garantir la previsió dels seus impositors i alhora de contribuir al desenvolupament del territori a on som presents.

Però com a complement d’aquests objectius hi ha la destinació dels seus beneficis, una vegada garantida la solvència de la Institució amb la dotacions de les reserves adients, a l’Obra Social.

L’Obra Social sempre ha tingut a Caixa de Sabadell un sentit molt pràctic i realista d’arribar allà a on el poder públic no arribava. Cal recordar la Clínica del Nen Jesús, o la Xarxa de Biblioteques. Assistència sanitària i cultural en la seva vessant més bàsica, autèntic tendó d’Aquil•les de l’antic règim, van estar ateses per l’Obra Social de la Caixa Sabadell d’una manera molt digne.

La necessitat de tornar a incidir a on hi ha la necessitat.

Sens dubte que la Clínica o les biblioteques es menjaven bona part del pressupost, però s’identificava en l’Obra Social de la Caixa Sabadell i els nostres client coneixien on anaven els diners.

Certament tot ha canviat amb el desenvolupament del nostre país. Amb l’extensió de la sanitat i l’ensenyament a tota la població i el seu finançament pels poders públics es van fer innecessàries. En el seu moment l’ajut a la sanitat i, cada vegada més, les responsabilitats de les biblioteques són assolides pels ajuntaments i altres institucions publiques. D’altra banda, l’expansió de les Caixes més enllà de la Ciutat i de la Comarca, van obligar i obliga a replantejar on es destinarien els diners de l’Obra Social.

Els diners alliberats es van dedicar a una pluralitat d’objectius i projectes, alguns socialment molt vàlids (beques, ajuts d’estudis i projectes de recerca, etc.), però, sens dubte, una part va destinada a finançar projectes d’imatge i prestigi, però allunyats de la societat i de les seves veritables necessitats.

L’Obra Social de la Caixa Sabadell necessita d’una profunda reflexió i l’elaboració d’un “Pla Estratègic” que marqui criteris i prioritats amb l’objectiu de maximitzar els beneficis sobre la societat i prestigiar a la Caixa. És del tot necessari fer compatible l’aportació a la cultura, els ajuts d’estudi i recerca amb el finançament i subvenció per a projectes d’àmbit social i que d’altra manera no tindrien cap possibilitat, tot incidint especialment allà on els poders públics no hi arriben o són insuficients, ja sigui en el nostre propis país, o en altres països amb ajuts al desenvolupament.

El mateix que amb la banca ètica, aquesta és una demanda que fa la societat a les institucions financeres, especialment a les Caixes. Aquelles que no atenguin aquestes necessitats es faran malveure i el seu prestigi restarà malmès. I fallaran en una línia estratègica que els correspon com a Institucions.

Sabadell, octubre de 2002.

De fet, totes les caixes europees, tant si són considerades entitats de dret privat, cas d’Espanya, o entitats de dret públic cas d’Alemanya, han estat tutelades i fortament intervingudes pel poder públic.

Més enllà de la intervenció del poder polític, justificat perquè ajuntaments i governs locals van ser entitats fundadores de moltes caixes, els objectius econòmics i socials que persegueixen (la promoció de l’estalvi, el finançament de l’economia local i comarcal, el finançament de l’habitatge i l’activitat social per mitjà de l’Obra Social), justifiquen la seva intervenció. Alhora, aquest poder públic és una garantia pels impositors.

Tots aquests elements van condicionar un marc mol reglamentat i intervingut amb l’obligació d’unes inversions definides per les autoritats (crèdits per l’habitatge, valors del tresor públic i mercat interbancari). A partir dels anys 70/80 aquest marc es va liberalitzar, l’operativa es va equiparar amb els bancs i les inversions abans esmentades, més segures però menys rendibles, van ser substituïdes per l’augment de la inversió del crèdit i de renda variable.

El procés s’ha vist completat per una considerable expansió de la xarxa d’oficines en la majoria dels casos fora del propi territori, el finançament empresarial i la seva participació en el capital d’empreses no financeres. Finalment, en alguns casos s’ha produït un procés de fusions entre entitats.

DOS CAMINS; DOS RESULTATS.

El procés abans descrit ha estat comú a tota Europa, però els camins han estat diferents i, òbviament, el resultat final també ha estat diferent.

Dos camins han estat els principals:

Aquells països que van segregar el negoci bancari a societats, de les quals les caixes en són un altra accionista més, com Anglaterra, França, Itàlia, Àustria, Bèlgica i Holanda.

Països a on les pròpies Caixes van incorporar l’activitat bancària, com Espanya i Alemanya.

En el primer grup s’han donat diferents situacions. Els casos més radicals són Anglaterra i Itàlia, on pràcticament les caixes han desaparegut. A Àustria, Bèlgica i Holanda el procés ha estat similar a Itàlia, però només ha afectat les caixes més importants, mentre les caixes petites continuen treballant com a tals. França, on s’han creat societat cooperatives, presenta certes particularitats, però el procés no ha finalitzat i cal esperar com evolucionen aquestes cooperatives.

En el segon grup, Alemanya i Espanya, les caixes no tant sols no han desaparegut sinó que han competit amb notable èxit amb els bancs, guanyant quota de mercat i solidesa.

EVOLUCIÓ D’ESPANYA I ALEMANYA

A Alemanya, el sector representa més del 30% dels actius i a Espanya el 50%, per no parlar de Catalunya que es situa al voltant del 70% amb una tendència a incrementar les quotes de mercat.

Dins del conjunt de caixes europees, en termes de rendibilitat, les caixes d’estalvis espanyoles mostren valors superiors d’un 19% només superades per les alemanyes, i el mateix succeeix si parlem de capitalització, ja que Alemanya supera a la mitjana en un 5%, mentre Espanya ocupa una posició intermèdia.

Però, a més, les caixes espanyoles i alemanyes han tingut un millor comportament que la resta del sistema bancari, tot fent front amb èxit a la creixent competència i la liberalització dels mercats, així com a les necessitats derivades de les normatives sobre recursos propis, garanties i solvències.

LES CAIXES: MILLOR EVOLUCIÓ QUE ELS BANCS

A banda d’aquesta posició comparativament més positiva de les caixes alemanyes i espanyoles, un estudi del conjunt del sistema financer de cinc països europeus demostra que les Caixes obtenen, al llarg del temps, millors registres en termes de rendibilitat, posició econòmica, qualitat dels actius, la qual cosa sembla indicar que les caixes d’estalvi generen i distribueixen un major valor al “destinatari global”, o sigui a la societat.

Finalment, les Caixes han tingut una resposta correcta davant l’universalització de l’activitat bancària i l’augment de productes de desintermediació (Fons de pensions, productes d’assegurances) per tal d’obtenir ingressos addicionals en base a les comissions.
Resumint, doncs, el conjunt d’indicadors analitzats per l’informe (Carbó Willians, 1990) posen de manifest que les Caixes europees no es troben en desavantatge respecte a la banca privada. Però es més, els dos països amb models de caixes tradicionals (Alemanya i Espanya) presenten millors indicadors de valor pel “destinatari global” que la resta de caixes europees.

ELS ARGUMENTS DELS PARTIDARIS DE LA PRIVATITZACIÓ

Tot i el balanç positiu de les Caixes, especialment les espanyoles i alemanyes, front als bancs, les organitzacions empresarials i financeres, juntament amb el Fons Monetari internacional i l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament són partidaris de la seva conversió en societats mercantils i, per tant, de la seva privatització. Els arguments són amplis i variats:

1.- Millores en els nivells d’eficiència econòmica.

Els estudis comparatius i resultats en els paràgrafs anteriors demostren fefaentment el contrari.

2.- El problemes derivats de l’absència de propietaris.

El poder i la discrecionalitat dels directius es derivarien del fet de no estar sotmesos al control d’una junta d’accionistes, com els directius dels bancs, o a la pressió per obtenir uns bons resultats.

Però als bancs tampoc, els accionistes no exerceixen un control significatiu sobre la marxa del banc. L’atomització de la base de l’accionariat confereix un elevat marge de maniobra als directius per tal d’establir els objectius i les prioritats.

3.- L’absència d’uns drets de propietat nítidament definits generaria distorsions per a la consecució d’una gestió empresarial eficient. En concret, l’assignació d’objectius polítics i socials que ultrapassen el marc estrictament financer i la possible interferència de les intervencions polítiques en les decisions empresarials.

Però aquest argument no és de prou entitat per justificar la privatització de les caixes, sobretot quan una breu anàlisi de l’evolució de la rendibilitat entre caixes i bancs posa de manifest com les caixes tenen capacitat per obtenir uns adequats nivells de benefici.

4.- Un altra argument per a la defensa del canvi jurídic és la qüestió dels recursos propis. En l’actual situació les caixes tenen dificultat per anar als mercats en recerca de recursos.

Certament, es podria sostenir que aquest argument seria important si el grau de solvència fos insuficient, però aquesta no és la situació actual. D’altra banda, les caixes disposen de mecanismes alternatius a les accions, com ara l’emissió del deute subordinat i les participacions preferents.

5.- Un altre element utilitzat en el debat sobre la titularitat de les caixes és la dimensió. La necessitat d’augmentar la grandària per fer front a un context de marges cada vegada més reduïts i la conveniència d’aconseguir una dimensió adequada per fer front al repte de la Unió Econòmica i Monetària, serien més fàcils si es tractés de societats mercantils.

Nombrosos estudis als Estats Units han posat en evidència que la importància de les economies de escala en la indústria bancària és reduïda. D’altra banda, no està clar que la creació d’un mercat de banca a nivell europeu suposi un increment significatiu del mercat pels bancs i caixes espanyoles. Els recursos per fer front a certes inversions per a desenvolupar activitats derivades de la nova situació es poden aconseguir per mitjà d’acords de cooperació, que poden ser l’alternativa a les fusions.

6.- L’ús de les caixes per a objectius polítics per part de la representació del poder polític i la justificació, per part dels consellers, d’uns mals resultats en funció d’interessos superiors de la societat.

L’experiència disponible per Europa, especialment per Espanya i Alemanya, no solament sembla indicar el contrari, sinó que posa de relleu que la participació política en el govern de les Caixes no és contradictòria en que hagin generat major valor que els bancs.

7.- L’últim argument dels defensors de la transformació de les caixes és que en un context de liberalització i d’equiparació de les caixes als bancs, el manteniment de l’actual estatut és un anacronisme i que l’excedent destinat a l’Obra Social és innecessari, atès el grau de desenvolupament de l’Estat del Benestar.

En aquest argument, no és planteja millorar els nivells d’eficiència de les caixes, sinó, simplement, eliminar unes entitats que ells consideren anacròniques en un context de lliure competència. No és un argument econòmic, és un argument ideològic.

ALTERNATIVES I CAMINS PER RECÓRRER

És possible mantenir en el futur l’evolució positiva que el sector ha tingut al llarg dels anys 90?.

En bona part, la resposta bé condicionada per les possibilitats de creixement del negoci que li es propi a les caixes.

Certament, la competència amb els bancs i la competència entre les mateixes caixes dificulta incrementar la quota de mercat i el manteniment de nivells addicionals de rendibilitat; és més ha començat en una etapa de rendiments decreixents. Però hi ha camins no recorreguts i alternatives poc explorades:

1.- Aprofundir en àrees es de negoci en les quals no han destacat fins ara (l’àrea internacional i el negoci majorista).

2.- Generar nous recursos propis a través del grup consolidat, ja sigui per compra d’accions ordinàries o per participacions preferents.

3.- La cooperació entre les caixes. El que les caixes no puguin aportar un capital al mercat de valors per formalitzar aliances estratègiques, no vol dir que no es puguin trobar formes de cooperació entre les entitats, com ha passat tradicionalment, ja sigui cooperació financera o industrial.

4.- La constitució d’autèntics grups financers. De fet ja està passant, al llarg dels anys 90 les caixes han constituït grups financers en base a les participades, en una línia que no deixa d’ampliar-se i consolidar. Avui es parla més del resultat consolidat que del de la caixa.

5.- LES QUOTES PARTICIPATIVES. Cal posar-lo en majúscula perquè avui és el tema que està al damunt de la taula i la solució que es doni condicionarà el futur de les caixes Però cal posar-lo en aquest apartat de futur, ja que hi ha sectors que les consideren imprescindibles perquè les Caixes es dotin dels recursos propis necessaris.

Altres sectors som contraris a l’emissió de quotes participatives ja que les considerem un principal factor de risc que possibilitaria el canvi de la personalitat jurídica de les caixes i la via per convertir-les en societats mercantils per accions. Aquests sectors defensem aprofundir en els sectors de negoci poc utilitzats per les Caixes i la col•laboració entre les Caixes, en el sentit que apuntaven els quatre punts procedents.

Entre aquestes dues posicions oposades, hi ha posicions intermèdies que condicionen l’emissió de les quotes participatives a les limitacions econòmiques i polítiques que es puguin establir. El problema és que les quotes participatives tenen característiques molt semblants a les accions tradicionals i per tant fan difícil de limitar els poders, en tot cas és una porta oberta a possibles canvis que portin a les caixes a processos similars a les italianes i angleses.

D’altra banda, els principis que inspiren la política econòmica del PP i el zel privatitzador desplegat en els darrers anys no inspiren cap confiança . De fet, l’esmena que presenta el govern de PP, un autèntic projecte de llei en si mateix, planteja donar-les-hi poder econòmic als vincular la seva retribució als beneficis de les Caixes, i els drets polítics al permetre la constitució d’un Sindicat de Quotes Participatives que tindrien representació a les Assemblees i, és de preveure, als Consell d’Administració. Les conseqüències que es poden derivar són decisives.

CONCLUSIÓ.

És difícil sostenir que l’actual marc jurídic de les caixes ha estat un obstacle per assolir nivells d’eficiència iguals o superiors als bancs i els problemes conjunturals que hagin pogut tenir les caixes no han estat comparables en la magnitud dels que han tingut els bancs.

Els arguments favorables per canviar la naturalesa jurídica de les caixes es basen més en posicions doctrinals i ideològiques que no pas en propostes per a millorar-ne el funcionament actual i, el que demostren les experiències anglesa, italiana, austríaca, holandesa, o belga, és que una vegada endegat el procés és difícil quedar-se a mitges, en un estadi intermedi.

Certament, el balanç netament positiu de l’evolució de les caixes dels darrers 30 anys no justifica l’immovilisme i no prendre mesures adequades per a garantir la continuïtat de les caixes i la seva contribució a la societat per mitjà de l’Obra Social i el fet de garantir el serveis financers a tota la població.

Ara bé, res no justifica l’existència de les Caixes si els canvis i les mesures que, sens dubte, s’hauran de prendre o els mitjans que es puguin establir per recaptar recursos obliguen o possibiliten el canvi de la naturalesa jurídica, o en desvirtuen les objectius fundacionals.

Sabadell, agost 2002