Article d’opinió del nostre company Vicent Guerola, responsable d’ocupació de CCOO de les Comarques Centrals, enviat als mitjans de comunicació el 23 de setembre
La vaga general convocada per CCOO i UGT per al pròxim 29 de setembre, a la qual s’han adherit nombrosos sindicats, associacions, partits polítics i entitats diverses, és la via que tenim els treballadors i treballadores per a fer palés el nostre malestar, la nostra rotunda oposició a la política duta a terme pel Govern d’Espanya en els últims temps. En tota la democràcia no hi ha hagut un atac tan brutal als drets laborals i, també, socials com en les reformes imposades en el present any.
La gota que ha vessat el got ha sigut la reforma laboral, que no és sinó una reforma contra els treballadors i en benefici dels de sempre, aquells que com deia Pedro Guerra ja tenen la vida solucionada…què més volen?.
Hem de remarcar, una vegada més, què la greu situació de crisi que patix el nostre país NO ha sigut causada pels treballadors. No ha estat la regulació de les relacions laborals les que ens han portat a este carreró sense eixida. Per què aleshores s’insitix tant en la reformar allò que NO és causa dels nostres mals? I per què no es reforma el que SÍ ha causat la debacle econòmica dels darrers anys?
La resposta és ben senzilla: no hi ha voluntat política d’enfrontar-se als pesos pesants de l’economia mundial, ni de canviar un sistema que ha demostrat ser incapaç de solucionar els nostres problemes, un sistema que privilegia els beneficis –els diners mouen el món- abans que les persones. Com es va atrevir a afirmar Lionel Jospin a finals dels anys 90 del segle passat, en un arranc de sinceritat que va ser durament respost, els Governs poden fer poc davant de les multinacionals.
Per això, la resposta ciutadana el pròxim 29 de setembre ha de ser contundent. Entre tots i totes hem d’aconseguir que a l’endemà de la vaga general els mitjans destaquen l’èxit sense precedents de la protesta, perquè serà la via per a canviar l’estat de les coses. No sols és important la participació activa en la convocatòria, també és important anar prenent consciència de la realitat que estem vivint. L’acció és producte del pensament, però també el pensament es influenciable per la nostra conducta.
No hem parlat de motius, però és que n’hi ha tants! Per si algú encara no se n’ha adonat, el que pretenen tot este seguit de mesures és flexibilitzar totalment el mercat laboral, desregular-lo, retallar –encara més- els nostres salaris, els nostres drets com a treballadors i, si pot ser, també com a ciutadans. Busquen individualitzar les relacions empresari-treballador, com si no foren conscients que la persona treballadora –ella sola- no té cap força davant l’empresari: el que ens dóna força és la unió. Pretenen també eliminar la tutela judicial davant –per exemple- els acomiadaments. Busquen despedir a qui vulguen quan vulguen i sense donar explicacions. Aspiren a marcar ells les condicions en les quals nosaltres hem de treballar, desregulant horaris, impedint de facto conciliar la vida laboral i familiar, acollonar-nos. Pretenen igualar els salaris d’hòmens i dones, sí…però a la baixa. Els agradaria també obligar-nos a treballar tots els dies. L’esclavitud al girar del cantó. Els ingredients hi són tots: elevada desocupació –un contingent de persones desesperades per treballar a qualsevol preu-, situació de crisi generalitzada que obliga a prendre mesures impopulars –acàs no hi ha alternatives?-, uns governs dèbils davant els potents mercats (supose que al darrere hi haurà persones, oi?), etc., etc.
Però en la història el número és important, i hem de fer-los vore que nosaltres en som més. Per separats som dèbils, és clar, però si unim esforços i diem NO, els obligarem a rectificar. Això ho saben, i per això intenten dividir-nos. Acàs no heu sentit proclames contra els sindicats, contra els alliberats? Que si la vaga s’ha convocat massa tard (argument absurd: si tens un mal d’esquena insuportable, no aniràs al metge perquè… és massa tard?), que si són –som- uns malfeiners (si en coneixeu algú que ho siga, amb noms i cognoms, denuncieu-lo), que si estem subvencionats pel Govern (sí, és cert, rebem subvencions, normalment finalistes –la formació que oferim té un cost- però perdoneu, els empresaris, els partits polítics, fundacions diverses, ONGs i un llarg etcètera, també reben subvencions i finançament de l’Estat, no passa res).
Però hem de dir ben alt i ben alt que les Comissions Obreres som un sindicat independent, compost per persones i, per tant, cometem errors, tenim dubtes i fins i tot en ocasions tenim por, eixa por que ens tenalla i de vegades ens impedix actuar. Però hem de superar les nostres temors i actuar. No conec altra manera d’impedir que la degradació que alguns volem imposar a les nostres feines i per extensió a les nostres vides es capgire en una resposta social i ciutadana contundent amb un objectiu clar: fer d’este món un lloc agradable per a viure i treballar. JA N’HI HA PROU.
Vicent Guerola Sais
Responsable d’Ocupació
CCOO de les Comarques Centrals
