La publicació dels resultats del BBVA al tercer trimestre del 2004 (2.059 milions d’euros de benefici, amb un increment del 18’4% respecte a l’any anterior) podria fer pensar que la direcció del banc ha de sentir-se prou satisfeta del rendiment de la seva plantilla. Dissortadament, o no és així o la superioritat ha optat per dissimular la seva satisfacció, comportant-se com si hagués de sotmetre els seus treballadors a un càstig permanent.
El final de la primavera va coincidir amb l’enviament de cartes
amenaçadores a tres dels companys considerats «desajustats»,
segons un sistema de catalogació arbitrari. La campanya unitària
desenvolupada pels sindicats (comunicats, carta i entrevista amb Recursos Humans,
concentració a Terrassa,…) ha contribuït, segurament, a que no
hi hagi hagut més cartes, tot i que el sistema de catalogació
continua en vigor. La «valoració de competències» per
la que totes i tots hem passat recentment és una de les peces d’aquest
sistema, i per tant continua existint la possibilitat de noves mesures coactives
i atemoridores.
La tardor ens ha portat una renovació de velles fórmules que
tenen dues coses en comú: el menyspreu de la dignitat personal i l’incompliment
malintencionat dels compromisos col·lectius. La campanya «Ironman»,
la campanya «més per menys», la campanya «tots a la venda»,
la campanya de correus convocant tota mena de reunions i cursets fora de l’horari
laboral,… total: el banc està en campanya contra l’horari dels seus
empleats, contra la seva salut i contra la conciliació de la vida personal
i laboral.
Els sindicats del BBVA a Catalunya hem decidit posar en marxa una actuació
conjunta, amb l’objectiu de fer respectar les condicions laborals que tenim,
per llei i per acords col·lectius, i d’evitar que les insaciables exigències
il·legals del banc continuïn generant un ambient de treball irrespirable
i el seu conegut corol·lari d’estrès, baixes per depressió,
infarts i altres malalties laborals. De forma immediata, hem acordat fer una
carta a RRHH (que reproduïm al dors) plantejant la retirada de tota campanya
que impliqui la prolongació de jornada dels treballadors i que hem lliurat
en una entrevista mantinguda amb representants de tots els sindicats.
Hi ha altres opcions que anirem estudiant conjuntament, per veure si són
convenients en un futur pròxim: denunciar a la Inspecció de Treball
les situacions de prolongació de jornada, una recollida massiva de signatures
a favor del respecte a la nostra jornada i condicions laborals, veure si alguna
Zona o Territorial es «destaquen» per la seva actitud de considerar
els treballadors com mobiliari d’oficina disponible les 24 hores del dia, i
actuar en conseqüència, etc.
De moment, us proposem dues formes de contribuir a millorar el clima laboral.
Per una banda, mantenir una actitud serena, però ferma, en defensa de
la vostra completa llibertat individual fora de l’horari laboral pactat. Per
una altra, informar-nos dels diversos correus i convocatòries que us
arribin, particularment els que parlen de «assistència inexcusable»
o els que suposin un tracte degradant o mal educat (sembla mentida, però
d’aquest tampoc no en falten).
Si algú vol millorar la seva classificació en algun rànquing,
que deixi de fer-ho a costa dels «seus» treballadors. Al cap i a la
fi, d’aquests 2.059 milions, que a finals d’any seran molts més, potser
els dissenyadors de campanyes i els convocants de reunions vespertines en rebran
una petita porció, però la immensa majoria hem de comptar amb
l’únic que tenim: el nostre salari de cada mes. I, en qualsevol cas,
no hem d’oblidar que la salut és el més important.
Novembre 2004