La bretxa salarial, ancorada en el 20 %, reflecteix un problema estructural del mercat de treball.
INFORME | 22 DE FEBRER – DIA DE LA IGUALTAT SALARIAL
La parcialitat i l´organització desigual del temps de treball són claus en el manteniment de la desigualtat salarial.
A Espanya, les dones continuen percebent un salari brut un 20 % inferior al dels homes: l’any 2024, el salari mitjà va ser de 28.627 €, però elles van cobrar 5.158 € menys a l´any. Aquesta
desigualtat es tradueix en bases de cotització un 16 % més baixes i en una bretxa del 39 % en la pensió mitjana en arribar a la jubilació, segons l´Informe de la Federació de Serveis de
CCOO presentat amb motiu del Dia de la Igualtat Salarial.
Els sectors representats per CCOO Serveis registren bretxes salarials superiors a la mitjana: administratives i auxiliars (42 %), professionals, científiques i intel·lectuals (30 %), comerç
(29 %); financeres i d´assegurances (26 %), i immobiliàries (25 %).
Esment a part mereix l´hostaleria, la bretxa salarial de gènere de la qual se situa en la mitjana de l´economia (19 %), si bé continua sent el sector amb els salaris més baixos de l´economia
(fins a un 40 % inferiors).
Parcialitat i bretxa salarial La bretxa salarial de gènere és un problema estructural del mercat laboral, sostingut per dinàmiques discriminatòries i biaixos que situen les dones en posicions de major precarietat i menor reconeixement professional.
Una part important de la bretxa salarial opera a través de l´alta parcialitat femenina, vinculada a la desigual distribució de les cures i a la concentració de dones en sectors precarizados.
Tres de cada quatre persones que treballen a temps parcial són dones (75 %). El 15 % ho fa per cures i el 47 % per no trobar jornada completa. En l´últim any, l´ocupació parcial va créixer
un 3,5 % i el 77 % dels 86.000 nous contractes van ser ocupats per dones.
La major parcialitat es concentra en el sector serveis, on les dones són majoria. En activitats com ara hostaleria, comerç o serveis administratius, la jornada parcial supera la mitjana de
l´economia (16 %). En aquests sectors, les dones absorbeixen més del 60 % de l´ocupació a temps parcial, la qual cosa homogeneïtza a la baixa els seus salaris.
La parcialitat afecta en major manera a les treballadores estrangeres que concentren una major incidència d´ocupació a temps parcial i presenten una bretxa salarial del 23 %. Segons el país
d´origen, la bretxa pot arribar al 37 % en el cas de dones estrangeres europees no comunitàries.
Les dones se concentren en major manera en els trams salarials més baixos i representen el 68 % de les persones amb els salaris més baixos.
En suma, la bretxa salarial no és només una dada estadística, sinó un entramat de desigualtats que afecta la salut i l´autonomia econòmica al llarg de la seua vida laboral.
Cal actuar sobre el temps de treball
Sota el títol ‘Salarios para vivir y tiempo para conciliar: la brecha de género como reflejo de lo que queda por cambiar’, l´;informe de CCOO Serveis posa l´accent a regular el treball a temps
parcial com a via per a atallar la precarització i la desigualtat.
“La bretxa salarial de gènere continua sent estructural i travessa tota la vida laboral de les dones, afectant la seua autonomia econòmica fins a la jubilació. La desigualtat se concentra
especialment en la parcialitat, principal mecanisme que explica la distància salarial. La sobrecàrrega de les cures, la infravaloració dels sectors feminitzats i la concentració de dones
en ocupacions més precàries reforcen un model laboral que perpetua la desigualtat. Tancar la bretxa exigeix transformar l´organització del temps de treball i el sistema de cures des de la
corresponsabilitat i la intervenció pública”, assegura Laura Fátima Castelló Paz, secretària de Dona, Igualtat i Diversitat de CCOO Serveis.
Per això exigim:
• Avançar cap a una regulació estatal de la parcialitat amb límits mínims de jornada i consolidació d´hores complementàries.
• Aprofundir en la reducció de la jornada ordinària en dies complets a través de la negociació col·lectiva.
• Fixar mínims de descansos de qualitat en caps de setmana en sectors amb activitat contínua.
• Garantir un repartiment equitatiu d'hores complementàries, extraordinàries i ampliacions de jornada.
• Assegurar una valoració igualitària dels llocs de treball en classificació professional i auditories salarials.
• Regular mesures de flexibilitat horària i fórmules correctores de l´impacte salarial de la conciliació.
• Exigir transparència en registres retributius i revisió de complements lliures de biaixos de gènere.
• Establir calendaris laborals previsibles tant en jornades completes com parcials.
Totes les dades incloses en aquest informe procedeixen de fonts estadístiques oficials, principalment de l´INE i de la Seguretat Social.