Categoría: Socio Economico

  • Comunicado de apoyo a los trabajadores de DELPHI

    La ejecutiva de la Sección Sindical de CC.OO. de Unicaja, quiere mostrar su apoyo a los trabajadores y trabajadoras de DELPHI.

    Ver documento completo

  • Ocupació de qualitat i salaris dignes


    MANIFEST DE CCOO Catalunya -en català i pdf-

    MANIFESTACIONS:

    Barcelona
    11.30 h Ronda Sant Pere / Passeig de Gràcia
    (el lloc de trobada per a la gent de COMFIA serà a la capçalera, donant suport)

    Girona
    12 h Plaça de la Independència
    Lleida
    12 h Plaça del Treball
    Tarragona
    12 h Plaça Imperial Tarraco

  • Els Objectius del Mil·lenni


    Veure el comunicat en pdf
    ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI

    El Grup de Pau i Solidaritat de COMFIA-CCOO Catalunya, vàrem convocar una jornada de treball i reflexió el passat 8 de febrer. Amb el lema “Obrim camins” la jornada volia aterrar i actualitzar la tasca de solidaritat i cooperació que podem impulsar des de la nostra federació, a la que esperem aconseguir més implicació del conjunt d’agrupacions i sectors que formem COMFIA.

    A través del nostre lloc web www.comfia.cat trobareu informació relacionada amb Pau i Solidaritat.

    Com a concreció de la tasca a realitzar, comencem presentant-vos els “Objectius del Mil•lenni”

    Aquests objectius són els compromisos que van prendre 189 països, membres de les Nacions Unides, al principi del mil•lenni. Acords que formen part d’una agenda per a ser tractats específicament en posteriors cimeres: sobre el Medi Ambient, sobre Població Mundial, i sobre Dona i desenvolupament i una darrera cimera on va ser tractat “La pobresa”…

    Un element comú a totes les cimeres mundials, quan s’analitza la realitat, és la constatació que el resultat de l’aplicació de polítiques a cada país és el progressiu distanciament, cada cop més profund, entre països pobres i rics. Podem per tant subratllar que l’estratègia neoliberal de globalització econòmica es la causant d’aquesta situació. Només s’apliquen polítiques econòmiques i es produeix un desenvolupament desigual.

    Els Objectius del Mil•lenni volen ser com una aliança entre els països en desenvolupament i els desenvolupats. Una perspectiva que afecta a 1.000 milions de persones i que es fonamenten en els següents 8 objectius:

    – Eradicar la pobresa extrema i la fam
    – Aconseguir l’educació primària universal
    – Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona
    – Reduir la mortalitat infantil
    – Millorar la salut materna
    – Combatre la SIDA, la malària i altres malalties greus
    – Garantir la sostenibilitat del medi ambient
    – Fomentar l’associació mundial per al desenvolupament.

    Per aconseguir aquests objectius els països pobres, receptors d’ajut, estan obligats a justificar i obtenir-ne resultats, els rics només estan subjectes a la seva bona voluntat.
    El temps ens dirà el significat real d’aquests compromisos. Si realment seran realitzables.
    Fins ara els processos iniciats ens indiquen que serà difícil assolir-los.
    De tota manera i malgrat les limitacions els volem tenir presents per tal que siguin la mesura i un instrument que no ens faci desviar de la nostra irrenunciable lluita per una societat més justa i igualitària.

    GRUP PAU I SOLIDARITAT DE COMFIA CATALUNYA

  • “PAU I SOLIDARITAT A COMFIA: Obrim espais”

    El dijous 8 de febrer de 2007 es va realitzar la Jornada de Pau i Solidaritat de COMFIA CCOO Catalunya amb l’objectiu de reflexionar sobre la tasca realitzada pel Grup durant aquests gairebé 15 anys d’existència i alhora projectar una nova etapa plantejant els reptes de futur.


    La Jornada va comptar amb la participació de una trentena de delegats i delegades de diferents entitats financeres.

    La Jornada va ser inaugurada pel Secretari
    General de COMFIA Catalunya, Carles Reitg, i pel president de la Fundació de
    Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya., Jordi Ribó, els quals van destacar la
    importància de la celebració de l’acte, remarcant en Carles Reitg la sintonia
    existent amb la direcció de la Federació i fent èmfasi que cal concretar les
    línies d’actuació tot implicant la secretaria d’Acció Sindical i les seccions
    sindicals. Aquest treball va fer-se present amb el treball en grups i la
    posterior posada en comú on es van recollir els objectius tan generals com
    mitjans concrets en què s’ha de dotar el nou Grup de Pau i Solidaritat de
    COMFIA Catalunya per tal de dotar-se de nous espais de Pau i Solidaritat en els
    sectors Financers i Administratius.

    Tot seguit va intervenir Lupe Moreno, Responsable
    de Planificació dels Plans Directors de l’Agència de Cooperació i pel
    Desenvolupament de la Generalitat. Tot destacant el fet que els sindicats
    catalans, com CCOO, s’han convertit en actors de la Cooperació catalana, la senyora
    Moreno va presentar el Pla Director aprovat pel Parlament de Catalunya i que
    disposa d’un pressupost entorn els 120 i 150 milions d’euros. Els objectius
    d’aquest Pla són entre d’altres promoure el desenvolupament humà sostenible, eradicar
    la pobresa, disminuir les desigualtats i participar en plans de
    sensibilització.

    El treball de balanç realitzat pel Grup estava
    dins de la documentació que cada assistent havia rebut a la memòria USB. No
    obstant això en Ferran Fuguet i en Josep Maria Gil van sintetitzar davant tota
    l’assistència a la Jornada el contingut del referit balanç, fent èmfasi sobre
    els objectius i actuacions del Grup i posant exemples de la seva realització.

    Després del descans, va començar
    la tasca per grups. Per la tarda van presentar-se les conclusions després de
    sintetitzar el treball de cada un dels dels grups. Tant durant els tallers com
    en la conclusió, es va valorar la tasca que fa la Fundació, destacant que cal
    donar-la a conèixer ja que pot contribuir a millorar la nostra acció sindical,
    (un aspecte del Sindicat que molta gent desconeix i que val la pena potenciar).
    En definitiva, depèn de la nostra Federació que la tasca de Pau i Solidaritat
    deixi de ser una «Maria» i passi a ser una important arma d’Acció
    Sindical.

    Recull del treball dels dos grups.

    Enfocament i
    propostes de treball:


    Objectius generals
    del Grup PiS COMFIA

    Es destaquen
    aquests aspectes:

    a. Centrar-se en els
    drets laborals, des de la òptica de Pau i Solidaritat.

    b. Fer-ho com a tasca
    pedagògica i formativa entre la gent delegada i les plantilles de les empreses.

    c. Cercar els
    mitjans per a la implicació de la gent.


    Objectius
    específics del GPiS COMFIA:

    – Implicació de
    COMFIA en la part que li correspongui en els projectes de la Fundació Pau i
    Solidaritat.

    – Participar en
    l’Observatori del Treball, aportant coneixements com recollir-ne del seu
    interès. Seguiment de les condicions laborals dels sectors de COMFIA en el Món.


    Aspectes concrets a
    tractar des del GPiS COMFIA

    – Aprofundir en l’estudi
    de les REMESES d’immigrants.

    (analitzar les repercussions
    que les pràctiques financeres de les entitats tenen sobre el desenvolupament
    dels països destinataris )

    – Tractar l’apartat
    dels MICROCRÈDITS.

    – Tractar la BANCA
    ÈTICA.

    – Reivindicar la
    informació sobre la RSE des de les empreses, així com fer un seguiment sobre la
    utilització i resultats que fan les empreses dels compromisos solidaris.


    Mitjans concrets
    amb els que caldria que el Grup de Pau i
    Solidaritat es dotés

    – cada nivell
    organitzatiu hauria de tenir un responsable de PiS.

    – centrar-nos en una
    campanya concreta a l’any, com a mínim.

    – mantenir espai propi en la web de la Federació

    – oferir continguts
    per les revistes de les seccions sindicals d’empresa.

    – planificar les reunions,
    elaborant prèviament l’Ordre del Dia, publicitar amb antelació els temes a
    tractar en cada reunió per si hi ha interès explícit en assistir-hi i fer aportacions.


    Propostes des de la
    Fundació Pau i Solidaritat que el seu President ens fa arribar al Grup de COMFIA:

    – Millorar revista
    / web / publicacions… per fer-les més entenedores.

    – Plantejar tres
    campanyes genèriques:

    – extensió de la campanya “objectiu del mil·leni: lluita contra la pobresa” fent partícips a les 100
    empreses més importants a Barcelona (inclou les de COMFIA).

    – Celebració dels
    20 anys de la Fundació Pau i Solidaritat amb:

    – activitats formatives (cursos Cooperació i RSE des de CEPROM)

    – situar la
    celebració de cara al futur

    – cultura per la
    pau

    – Presentació del
    nou Observatori del treball, proposant que abans del 31 de març es pugui fer
    una sessió formativa, tot i que és tasca de tot l’any.


    La Jornada es va completar amb la conferència de Miguel Pajares “Nexe
    entre les migracions i el desenvolupament”, que es va realitzar a la tarda.

    La cloenda va ser realitzada per en Carles
    Reitg. Agraeix l’esforç i la implicació dels assistents i remarca que cal anar des dels plantejaments generals
    cap als concrets. Es compromet a implicar l’Executiva de COMFIA Catalunya en
    totes les conclusions de la Jornada i destaca que nomenarà un responsable del
    Grup que representi l’Executiva. Finalment fa un agraïment específic als
    components del grup de Pau i Solidaritat de COMFIA Catalunya per la seva
    dedicació i compromís envers els valors de la solidaritat i la cooperació al si
    de la nostra Federació.

    NOTES ESTADÍSTIQUES PER AL RECORD.

    Quant a la participació a la Jornada, tot i
    que es va fer un esforç, institucional i personal, per tal d’assegurar una
    presència significativa i representativa de tota la Federació de COMFIA-CCOO
    Catalunya, al final només van assistir persones de les Agrupacions de Banca i
    Estalvi. De la resta d’Agrupacions no va assistir cap persona, llevat d’una que
    va enviar la seva justificació per no poder assistir.

    Del total de 28 persones assistents en algun
    moment de la Jornada, 14 eren de Banca, 10 d’Estalvi, 2 de la Fundació, una de
    l’estructura de la Federació i la representant de la Generalitat.

    De les 28 persones, 8 eren dones i 20 eren
    homes.

    GRUP PAU I SOLIDARITAT COMFIA CATALUNYA

  • El canon nos hará más pobres

    La Constitución obliga al Estado a promover el acceso a la cultura, y el canon es un obstáculo. El canon no es una sorpresa. No cabe esperar otra cosa de un país que sólo invierte un 1,1% del PIB en investigación y desarrollo

    Consumer.es
    Imaginen por un momento que los cuchillos de cocina, cuberterías,
    tijeras y navajas suizas tuvieran en España un sobreprecio de hasta el
    80%. Imaginen que una empresa se dedicara a recaudar este dineral para
    compensar a las víctimas por arma blanca. El argumento del recaudador
    sería que «los objetos cortantes se usan sobre todo para apuñalar a la
    gente». Imaginen la crisis del sector hostelero y el malestar en los
    hogares.

    Tamaño despropósito es lo que en realidad están proponiendo la SGAE y
    otras entidades de gestión de derechos. La nueva Ley de Propiedad
    Intelectual obliga a pagar un canon por los dispositivos ‘idóneos’ para
    la copia privada. Es decir, casi cualquier cosa que almacene
    información. Cuando entre en vigor, un español tendrá que pagar 90,6
    euros de sobreprecio al comprarse un reproductor MP3 de 30 Gigabytes,
    mientras que un alemán sólo paga 2,56 euros.

    Según datos de Asimelec, sólo el 20,8% de los CD y el 26,5% de DVD
    vírgenes en España se destinan a copiar música y películas. Por eso la
    SGAE y sus secuaces ya no se conforman con la compensación por la copia
    privada, según marca la ley. Buscan una compensación por la piratería,
    cubrir las pérdidas de la industria discográfica y cinematográfica,
    cuyos modelos de negocio han caducado. Y quieren que la paguemos entre
    todos. Para ellos, todos somos piratas. Adiós a la presunción de
    inocencia.

    «La Constitución obliga al Estado a promover el acceso a la cultura, y en canon es un obstáculo»

    La LPI cuenta con el apoyo incondicional de la actual ministra de
    Cultura, doña Carmen Calvo, y la gran mayoría del parlamento, que
    aprobó la nueva Ley de Propiedad Intelectual el año pasado. Por eso, ya
    se paga un canon por los CD y DVD vírgenes, que en el caso de un DVD
    supone más del 60% de su precio. En teoría, el canon lo pagan los
    fabricantes y distribuidores. En la práctica, el precio final para el
    consumidor sube.

    En contra tienen a ASIMELEC, AETIC y otras asociaciones de fabricantes
    de electrónica y las telecomunicaciones, que junto con la Asociación de
    Internautas forman la plataforma Todos contra el canon. El pasado 20 de
    marzo presentaron más de un millón de firmas ante el Ministerio de
    Industria. También han impugnado la LPI en Bruselas y han pedido al
    Defensor del Pueblo que la recurra ante el Tribunal Constitucional,
    porque la Constitución obliga al Estado a promover el acceso a la
    cultura, y en canon es un obstáculo.

    La LPI no marca el cánon, tiene que haber un acuerdo entre fabricantes
    y recaudadores, previsto para el 27 de marzo de 2007. El plazo ha
    vencido sin que se pongan de acuerdo, y ahora el Gobierno tiene la
    última palabra.

    Tienen que ponerse de acuerdo el Ministerio de Cultura y el de
    Industria, y tan complicado es el asunto que la decisión ha sido
    aplazada, según parece hasta el verano, en plena operación salida. La
    fecha preferida por los políticos para aprobar de tapadillo medidas
    impopulares.

    «La decisión sobre cómo se aplicará el canon ha sido aplazada, según parece hasta el verano, en plena operación salida»

    Una ley absurda y contradictoria. Pero lo verdaderamente perverso de la
    nueva Ley de Propiedad Intelectual es que no sirve. No detendrá el
    intercambio de archivos en Internet, algo técnicamente imposible sin
    vulnerar el derecho a la intimidad, ni mejorará la situación de los
    creadores, que en su mayoría no alcanzan a vivir de su arte, y mucho
    menos de la venta de discos. Antes al contrario, nos hará a todos más
    pobres.
    Los emprendedores y las empresas de todo tipo también tendrán que pagar
    más por los equipos informáticos, que son sus herramientas de trabajo.
    El canon es un palo en la rueda del progreso de la Sociedad de la
    Información en España.

    El peligro para la industria de la electrónica es real. Si un iPod es
    90 euros más barato en Alemania, los internautas lo pueden comprar
    directamente a través de MP3Player.de, por ejemplo, saltándose a los
    distribuidores españoles. También es posible que surja un boyante
    mercado paralelo de tarjetas de memoria, DVD y CD vírgenes.

    «Para guardar las fotos de las vacaciones habrá que pagar a Alejandro Sanz, a Chenoa y a Julio Iglesias»

    Cuando entre en vigor esta ley retrógrada, será mucho más caro comprar
    una impresora con escáner, una tarjeta de memoria o una cámara
    fotográfica. Por tanto, también será más caro grabar una copia gratuita
    de La Regenta, o la versión gratuita de la novena de Beethoven o
    imprimir la partitura de La Traviata. El acceso a la cultura será más
    caro, y por tanto, menos igualitario.

    Con el canon también saldrá más caro hacer una copia de seguridad en
    DVD de la contabilidad, hacer fotografías de un bautizo o comprar un
    teléfono móvil con ‘musitonos’. Para guardar las fotos de las
    vacaciones habrá que pagar a Alejandro Sanz, a Chenoa y a Julio
    Iglesias, entre otros.
    Por el momento el canon no se puede aplicar a las conexiones ADSL, y no
    se aplica a los discos duros. Pero no es que los recaudadores se hayan
    olvidado. Están esperando que llegue un reglamento específico para
    gravarlos. Poco se puede hacer, excepto indignarse, protestar y
    presentar impugnaciones.

    «El canon no es una sorpresa. No cabe esperar otra cosa de un
    país que sólo invierte un 1,1% del PIB en investigación y desarrollo»

    El canon no es una sorpresa. No cabe esperar otra cosa de un país que
    sólo invierte un 1,1% del PIB en investigación y desarrollo (la mayor
    parte en proyectos militares), donde las conexiones a Internet y la
    telefonía móvil están entre las más caras de Europa. Un país donde
    montar una empresa cuesta dos meses y 1.700 euros, sólo en papeleo, y
    donde hay investigadores a la cabeza, pero trabajan en otros países,
    porque las universidades españolas están a la cola.

    Cuando el ladrillazo se agote (y será pronto) lo único que puede salvar
    la economía nacional es el conocimiento y las nuevas tecnologías.
    Deberíamos estar mejor preparados. El canon es un obstáculo más.

    Asociación de Internautas