Article d’opinió del nostre company
La vaga general convocada per CCOO i
La gota que ha vessat el got ha sigut la reforma laboral, que no és sinó una reforma contra els treballadors i en benefici dels de sempre, aquells que com deia Pedro Guerra ja tenen la vida solucionada…què més volen?.
Hem de remarcar, una vegada més, què la greu situació de crisi que patix el nostre país NO ha sigut causada pels treballadors. No ha estat la regulació de les relacions laborals les que ens han portat a este carreró sense eixida. Per què aleshores s’insitix tant en la reformar allò que NO és causa dels nostres mals? I per què no es reforma el que SÍ ha causat la debacle econòmica dels darrers anys?
La resposta és ben senzilla: no hi ha voluntat política d’enfrontar-se als pesos pesants de l’economia mundial, ni de canviar un sistema que ha demostrat ser incapaç de solucionar els nostres problemes, un sistema que privilegia els beneficis –els diners mouen el món- abans que les persones. Com es va atrevir a afirmar Lionel Jospin a finals dels anys 90 del segle passat, en un arranc de sinceritat que va ser durament respost, els Governs poden fer poc davant de les multinacionals.
Per això, la resposta ciutadana el pròxim 29 de setembre ha de ser contundent. Entre tots i totes hem d’aconseguir que a l’endemà de la vaga general els mitjans destaquen l’èxit sense precedents de la protesta, perquè serà la via per a canviar l’estat de les coses. No sols és important la participació activa en la convocatòria, també és important anar prenent consciència de la realitat que estem vivint. L’acció és producte del pensament, però també el pensament es influenciable per la nostra conducta.
No hem parlat de motius, però és que n’hi ha tants! Per si algú encara no se n’ha adonat, el que pretenen tot este seguit de mesures és flexibilitzar totalment el mercat laboral, desregular-lo, retallar –encara més- els nostres salaris, els nostres drets com a treballadors i, si pot ser, també com a ciutadans. Busquen individualitzar les relacions empresari-treballador, com si no foren conscients que la persona treballadora –ella sola- no té cap força davant l’empresari: el que ens dóna força és
Però en la història el número és important, i hem de fer-los vore que nosaltres en som més. Per separats som dèbils, és clar, però si unim esforços i diem NO, els obligarem a rectificar. Això ho saben, i per això intenten dividir-nos. Acàs no heu sentit proclames contra els sindicats, contra els alliberats? Que si la vaga s’ha convocat massa tard (argument absurd: si tens un mal d’esquena insuportable, no aniràs al metge perquè… és massa tard?), que si són –som- uns malfeiners (si en coneixeu algú que ho siga, amb noms i cognoms, denuncieu-lo), que si estem subvencionats pel Govern (sí, és cert, rebem subvencions, normalment finalistes –la formació que oferim té un cost- però perdoneu, els empresaris, els partits polítics, fundacions diverses, ONGs i un llarg etcètera, també reben subvencions i finançament de l’Estat, no passa res).
Però hem de dir ben alt i ben alt que les Comissions Obreres som un sindicat independent, compost per persones i, per tant, cometem errors, tenim dubtes i fins i tot en ocasions tenim por, eixa por que ens tenalla i de vegades ens impedix actuar. Però hem de superar les nostres temors i actuar. No conec altra manera d’impedir que la degradació que alguns volem imposar a les nostres feines i per extensió a les nostres vides es capgire en una resposta social i ciutadana contundent amb un objectiu clar: fer d’este món un lloc agradable per a viure i treballar. JA N’HI HA PROU.
Responsable d’Ocupació
CCOO de les Comarques Centrals